puigdemont L'editor Vent Terral ven de publicar (estiu de 2020) en version occitana lo libre de Carles Puigdemont : La crisi catalana, una oportunitat per Euròpa. Lo libre de 240 paginas es propausat al prètz de 14 èuros.

Alara que lo 1èr d’octobre de 2017, los catalans son convidats a vòtar per lor independéncia, lo president Carles Puigdemont sap que de cara a l’intransigéncia d’Espanha, ven de prene un risc màger. Lo govèrn central de Madrid s'opausa a la votacion, la considèra illegala.

La declaracion simbolica d’independéncia del 27 d’octobre de 2017, votada pel Parlament catalan, marca la debuta d’una barrutlada que mena l'autor en exili a Brussèlas e quitament qualques jorns dins una preson alemanda.

Carles Puigdemont, aquí, dins sas convèrsas amb lo jornalista bèlga Olivier Mouton, e a travèrs son itinerari personal e son experiéncia politica catalana, espanhòla e europèa, esclaira lo ciutadan europèu sus las motivacions de la volontat d’independéncia del pòble catalan e sa portada : un desir de democracia radicala. Explica cossí pòt èsser una oportunitat per bastir una Euròpa que seriá non pas la dels Estats, de las nacions o de las regions, mas la dels ciutadans.

Lo tèxt original de l'obratge en catalan es estat virat en occitan per Sèrgi Viaule e Jòrdi Blanc. Es publicat per Vent Terral.

Carles Puigdemont, jornalista, cònsol de Girona, puèi president de la Generalitat de Catalonha en 2016, exiliat en Belgica e en Alemanha en 2017, es membre del Parlament europèu dempuèi genièr de 2020.

Olivier Mouton es jornalista al magazine bèlga Le Vif / L’Express, autor de las biografias de Guy Verhofstadt e de Charles Michel. Es apassionat de politica e d’Euròpa.

Extrach del prològ : « lo combat dels catalans es devengut un combat per la libertat. Un combat democratic qu’inspira de pòbles de pertot en Euròpa e dins lo Mond, per construire una societat diferenta, mai justa, mai respectuosa de las minoritats e mai democratica. Es dins aquesta lucha que nos reconeissèm, e esperam que cada jorn d’autres europèus la fagan sieuna, que lo sègle XXI deu èsser lo sègle de la democracia e de la libertat. Aquò me contenta bravament qu’aquesta òbra, la primièra qu’escriguèri en exili, siá publicada tanben en occitan. Una lenga sòrre d’un pòble fraire, que totjorn nos trobarà dins la defensa de tot çò que partejam. Imaginar lo Mond dins sa pròpria lenga es una de las manièras mai bèlas de construire una Euròpa melhora. »


Lei passatemps - Michel Miniussi

passatemps-miniussiLei passatemps - Michel Miniussi
Les amis de Michel Miniussi - 1995 - 222 paginas
ISBN : 2-9509519-0-2

Presentacion de Robèrt Lafont (quatrèna de cobèrta)

Miquèu Miniussi aurà traversat la literatura d'òc sota lo signe d'una elegància culturala e d'una distinccion de l'èime. Elegància d'aver causit l'expression occitana non pas coma un enrasigament dins l'espés dei determinacions atavicas, mai coma un païsatge de l'òme e de l'art. De familha se confrontava d'un costat a Provença, de l'autre anava prene la mesura de la poesia e dau sègle devers Trieste, ont li moriguèt un parent, pauc abans sa pròpria fin, poèta requist en un autre encastre de Mar Mediterranèa, e de la malautiá pariera.

Occitània a Pè - Jornal de viatge

occitania-a-pe En chamin en Occitània de Manuela Almonte. Editor : Chambra d'Òc, 2009, 124 paginas, 13 èuros

Lo jornal de viatge de L'Occitània a Pè da las Valadas occitanas en Piemont a la Val d'Aran en Catalonha.

"Partits lo 30 d'avost da Vinai e arribats lo 7 de novembre a Vielha, sèt chaminaires an traversat tot lo territòri de lenga d'òc, da las Valadas Occitanas d'Itàlia a la Val d'Aran en Catalonha, portant embe ilhs la demanda d'inscriure la lenga d'òc al patrimòni mondial de l'umanitat.

Contes de la val de la Boneta

Contes de la val de la Boneta Lo libre Contes de la val de la Boneta, recampa la colleccion d'un vintenat de contes recampats al començament del sègle XX, entre Carcin e Roergue. Son los mainatges d’una escòla de vilatge qu'effectuèron aquel trabalh de collectatge.

I trobaretz lo Rei dels Ausèls, lo Lop, lo Rainal e la Perdic, lo Drac, Rapaton, alias lo Diable, nècis vertadièrs e maites que o son pas brica, curats de campanha simplasses e la rusada nebodeta que va trobar son galant, menaire de lops, la nuèch dels Quatre Temps...