La lei es intrada en vigor lo primièr d'agost de 2017. Aquò's una primièra per Euròpa ont cap de cadre juridic existissiá pas dusca ara al subjècte de las ressorsas minièras espacialas.

Luxemborg se vòl motor al nivèl del continent al subjècte de l'esplechacion d'aquelas ressorsas e aviá ja en mai de 2016 comunicat sus aquel punt.

Aquela lei balha lo drech a las entrepresas basada al Luxemborg d'esplechar de ressorsas extraterrèstras : materials aiga...

Lo primièr article precisa « Las ressorsas espacialas pòdon far l'objècte d'una apropriacion en conformitat amb lo drech internacional ». Rapòrt als tractats en vigor la lei assaja calarament de precisar lo drech, senon de lo far evoluïr, lo Tractat de l'Espaci de 1967 prevei qu'una nacion non se pòt pas apropriar de l'espaci al nivèl de la sobeiraniá.

Mas los Estats Units an ja promulgat de leis dins lo sens pres recentament per l'Estat de Luxemborg sens provocar cap de reaccions de la comunautat internacionala. Los que defendon aqueles tèxtes considèron que i a aquí apropriacion de las ressorsas e non pas de l'espaci.

Lo projècte (spaceresources.lu) desvolopat pel país a per tòca d'atraire las entrepresas del sector. Quatre son ja presentas : Deep Space Industries, Planetary Resources (doas entrepresas minièras), Ispace (especializada en robotica) e Blue Horizon (que vòl desvolopar la vida dins l'espaci).

Demai Luxemborg prevei de crear una agéncia espaciala e un fons d'investiment dedicat.

[lo tèxt de lei]


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.