Un dels telefonets de Crosscall en accion

Crosscall

La societat basada a Ais de Provença fabrica de telefonets a l'espròva dels terrens mai ostils.

Los aparelhs electronics son generalament concebuts per un usatge urban, aquí los engenhaires de Crosscall an dessenhats de telefòns adaptats als campèstre. Son estats pensats pels barrutlaires, los esportius o los que trabalhan en exterior.

Cyril Vidal dubriguèt lo talh sus aquel mercat en 2009 amb la creacion de Crosscall. L'entrepresa presenta los sieus produches dins mai de 20 000 botigas, dins un detzenat de país europèus.

La societat produsís de telefonets tradicionals o de smartfòns. En foncion dels modèls pòdon aver de camèras, un sistèma de geolocalizacion...

Lo prètz, pels aparelhs los mai simples, debuta a 59,90 èuros. Los telefòns nauts de gama pòdon costar mai de 600 èuros.

[Crosscall]


Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.