Perseverance
Lo robòt Perseverance en cors d'ensag © NASA

Lo 30 de julhet de 2020 es estat mandat dins l'espaci en direccion de la planeta Mars lo robòt Perseverance.

Son las còlas de l'ULA (United Launch Alliance) qu'èran en carga de l'operacion de lançament via una fusada Atlas V. Tot s'es plan passat e lo pichon veïcul es en rota per sa destinacion.

Es pas solet ! L'astromobila Perseverance es accompanhada d'Ingenuity, un pichon elicoptèr d'un pauc mens de dos quilograms que l'assitarà dins son trabalh.

La mission es estada decidida en 2012 alara que lo robòt Curiosity amassava las siás primièras donadas sus l'astre. Es lo succès d'aquela mission, Mars Science Laboratory, que decidiguèt las autoritats estatsunidencas a persegre l'aventura amb un novèl aparelh.

Aquesta mission es bailejada per la NASA.

Perseverance coma Curiosity es un veïcul robotizat d'exploracion scientifica. Al nivèl tecnic pòt èsser considerat coma una version melhorada de Curiosity. Es mai robust, mai velòç. D'un pes d'una tona es de la dimension d'una granda veitura, fa tres mètres de longor.

Es estat desvolopat dins lo meteis laboratòri que Curiosity, lo Jet Propulsion Laboratory a Pasadena, en California.

La siá tòca serà de remosar de donadas per nos permetre de melhor comprene lo passat de la planeta e eventualament de veire se de formas de vida an poscudas se desvolopar pel passat.

En mai de sas 19 camèras embarca dos microfòns. Anam enfin poder, pel primièr còp, ausir Mars. Demai d'escapolons del sòl devon èsser mandats sus Tèrra. Aquí tanben aquò serà una primièra.

Son arribada sus Mars es prevista pel mes de febrièr de 2021 prèp del cratèr Jezero après prèp de sèt meses de viatge dins lo sistèmi solar.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.