Perseverance
Lo robòt Perseverance en cors d'ensag © NASA

Lo 30 de julhet de 2020 es estat mandat dins l'espaci en direccion de la planeta Mars lo robòt Perseverance.

Son las còlas de l'ULA (United Launch Alliance) qu'èran en carga de l'operacion de lançament via una fusada Atlas V. Tot s'es plan passat e lo pichon veïcul es en rota per sa destinacion.

Es pas solet ! L'astromobila Perseverance es accompanhada d'Ingenuity, un pichon elicoptèr d'un pauc mens de dos quilograms que l'assitarà dins son trabalh.

La mission es estada decidida en 2012 alara que lo robòt Curiosity amassava las siás primièras donadas sus l'astre. Es lo succès d'aquela mission, Mars Science Laboratory, que decidiguèt las autoritats estatsunidencas a persegre l'aventura amb un novèl aparelh.

Aquesta mission es bailejada per la NASA.

Perseverance coma Curiosity es un veïcul robotizat d'exploracion scientifica. Al nivèl tecnic pòt èsser considerat coma una version melhorada de Curiosity. Es mai robust, mai velòç. D'un pes d'una tona es de la dimension d'una granda veitura, fa tres mètres de longor.

Es estat desvolopat dins lo meteis laboratòri que Curiosity, lo Jet Propulsion Laboratory a Pasadena, en California.

La siá tòca serà de remosar de donadas per nos permetre de melhor comprene lo passat de la planeta e eventualament de veire se de formas de vida an poscudas se desvolopar pel passat.

En mai de sas 19 camèras embarca dos microfòns. Anam enfin poder, pel primièr còp, ausir Mars. Demai d'escapolons del sòl devon èsser mandats sus Tèrra. Aquí tanben aquò serà una primièra.

Son arribada sus Mars es prevista pel mes de febrièr de 2021 prèp del cratèr Jezero après prèp de sèt meses de viatge dins lo sistèmi solar.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.