Thomas Pesquet - Mission Proxima
Thomas Pesquet al dintre de l'ISS del temps de sa primièra mission © ESA

Segonda mission per Thomas Pesquet

Divendres 23 d'abril de 2021 Thomas Pesquet deu jónher l'ISS (International Space Station). Aquò serà son segon viatge dins l'espaci.

« La fusada es prèsta, lo vaissèl tanben... » anoncièt l'astronauta lo diluns 19 d'abril.

Lo veïcul que permetrà a Thomas Pesquet e a sos tres companhs, dos americans, Megan Mc Arthur e Shane Kimbrough, e un Japonés Akihiko Hoshide, de jónher l'orbita bassa serà la capsula Crew Dragon de SpaceX. Aquesta mission es dicha Alpha.

L'astronauta de l'ESA (European Space Agency) passèt ja un long moment dins l'estacion, de novembre de 2016 a junh de 2017, per la mission Proxima.

Aquel novèl sojorn es previst per siès meses. Aqueste còp l'europèu de 43 ans, serà, en fin de mission, comandant de la còla embarcada.

A per mission d'efectuar divèrsas experiéncias scientificas.

*

Article modificat lo 23/04/2021. Lo vòl èra inicialament previst pel 22/04/2021.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.