Lo demonstrator CityAirbus en 2019 © Airbus

Lo 3 de mai de 2019 pel primièr còp lo demonstrator talha reala de l'aeronèf CityAirbus s'enairèt a Donauwörth en Alemanha.

Lo constructor trabalha sus diferents projèctes de mobilitat per deman. Al còr de sas preocupacions la mobilitat urbana. Lo programa CityAirbus a per ambicion de respondre a aqueles futurs besonhs.

Aquel primièr test permetèt simplament d'esprovar la capacitat de descolatge de l'aparelh que demorèt ancorat al sòl per de cables. Es lo sistèma de propulsion e de contraròtle que èra al còr de las atencion dels engenhaires.

Lo veïcul es electric e dispausa de uèch elices gropadas per doas dins quatre cadres que susmontan l'aparelh. A per vocacion a tèrma d'èsser autonòm.

Un autre veïcul lo Vahana es tanben en cors de desvolopament per Airbus al dintre del centre de recèrca A3 del grop basat als Estats Units.


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.