Aviond Airbus
Vòl en formacion d'avions de la societat Airbus © Airbus

Aibus comuniquèt lo divendre 8 de decembre de 2021 sus las siá vendas de 2020.

Son 566 avions que son estats liurats en 2020. Aquò concernís simplament lo sector de l'aviacion comerciala e pas los aparelhs militars. Aquò far de l'entrepresa tolosenca lo leader davant l'estatsunidenc Boeing.

Durament tustat per la pandèmia de coronavirus l'industrial foguèt constrench de far drasticament mermar sa produccion. En 2019 son 863 avions que foguèron liurats. Amb 566 liurason en 2020 la baissa es d'un pauc mai de 34 %.

L'epidemia aguèt tanben un impacte màger suls fornissors del parçan tolosenc e al delà. Son de milièrs d'emplecs que son encara menaçats a la debuta de 2021.

Lo quasèrn de comanda de l'avionor demòra pr'aquò consequent per las annadas que venon, 268 comandas netas son estadas enregistradas en 2020.

Infografic Airbus 2021

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.