Un dels telefonets de Crosscall en accion

Crosscall

La societat basada a Ais de Provença fabrica de telefonets a l'espròva dels terrens mai ostils.

Los aparelhs electronics son generalament concebuts per un usatge urban, aquí los engenhaires de Crosscall an dessenhats de telefòns adaptats als campèstre. Son estats pensats pels barrutlaires, los esportius o los que trabalhan en exterior.

Cyril Vidal dubriguèt lo talh sus aquel mercat en 2009 amb la creacion de Crosscall. L'entrepresa presenta los sieus produches dins mai de 20 000 botigas, dins un detzenat de país europèus.

La societat produsís de telefonets tradicionals o de smartfòns. En foncion dels modèls pòdon aver de camèras, un sistèma de geolocalizacion...

Lo prètz, pels aparelhs los mai simples, debuta a 59,90 èuros. Los telefòns nauts de gama pòdon costar mai de 600 èuros.

[Crosscall]


GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.