Ramblas Tolosa
Las ramblas de Tolosa en 2019 © Comuna de Tolosa

Ramblas de Tolosa

Après mai de tres ans de trabalhs las ramblas de Tolosa prenon formas.

Vertadièra alèa plantadas d'arbres aquela cracion transforma d'a fons las alèas Joan Jaurés pel plaser dels ciutadans del luòc e dels visitors. Son estadas inauguradas al mes de decembre de 2019.

Desenhadas per l'urbaniste Joan Busquets e pel païsagiste Michel Desvigne son estadas pensadas per pedons e ciclistes. Sus 60 mètres de larg, comptan pas que doas vias de circulacions per las veituras e una via ciclabla de cada costats. Al centre, una passetjada de 17 mètres de larg.

Las ramblas son plantadas de garrics, de manholièrs, de fraisses e d'autras esséncias encara. Son mai de 150 arbres que son estats plantats e quicòm coma 37 000 arbustes.

Doas òbras d'art son presentas : l'estatua de Pierre-Paul Riquet, conceptor del canal del Miègjorn. Estatua, que un còp restaurada, retrobèt son emplacament. E, novèla venguda, L'Homme à la tête de pomme, òbra de l'artista tolosan James Colomina.


L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.