Lo còr de Carmat
Lo còr artificial de Carmat

Los còrs artificiala de Carmat an obtenguda la certifiacion CE

La societat Carmat obtenguèt en decembre de 2020 la certificacion CE de l'Union Europèa. Aquò li permetrà desenant de vendre los sieus còrs artificials dins los païses que reconeisson aquela certificacion.

Aquela decision marca la fin d'un primièr capítol dubèrt i a dotze ans e far d'aquel còrs artificial, un produch. Las primièras vendas se podràn debanar tre 2021.

Après lo periòde d'experimentacion es a l'industializacion de la producion que la societat se deu ara consacrar al delà de las recercas e dels desvolopaments.

Los còrs artificials de Carmat son emplegats sus de pacients que sofrisson d'insufiséncia cardiaca e qu'espèran una transplantacion.

L'insufiséncia cardiaca susven quand lo còr pòt pas pus emplir sa foncion essenciala : pompar lo sang e assegurar sa circulacion corrèctament dins l'organisme. Los besonhs metabolics de la persona que ne sofrís son pas satisfaches çò que met sa vida en dangièr.

L'aparelh de Carmat ven remplaçar lo còrs natural lo temps pel malaute de poder reçaupre un còrs natural.

La societat es basada en Illa de França. Es estada creada en 2008.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.