Lo còr de Carmat
Lo còr artificial de Carmat

Los còrs artificiala de Carmat an obtenguda la certifiacion CE

La societat Carmat obtenguèt en decembre de 2020 la certificacion CE de l'Union Europèa. Aquò li permetrà desenant de vendre los sieus còrs artificials dins los païses que reconeisson aquela certificacion.

Aquela decision marca la fin d'un primièr capítol dubèrt i a dotze ans e far d'aquel còrs artificial, un produch. Las primièras vendas se podràn debanar tre 2021.

Après lo periòde d'experimentacion es a l'industializacion de la producion que la societat se deu ara consacrar al delà de las recercas e dels desvolopaments.

Los còrs artificials de Carmat son emplegats sus de pacients que sofrisson d'insufiséncia cardiaca e qu'espèran una transplantacion.

L'insufiséncia cardiaca susven quand lo còr pòt pas pus emplir sa foncion essenciala : pompar lo sang e assegurar sa circulacion corrèctament dins l'organisme. Los besonhs metabolics de la persona que ne sofrís son pas satisfaches çò que met sa vida en dangièr.

L'aparelh de Carmat ven remplaçar lo còrs natural lo temps pel malaute de poder reçaupre un còrs natural.

La societat es basada en Illa de França. Es estada creada en 2008.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.