Lo còr de Carmat
Lo còr artificial de Carmat

Los còrs artificiala de Carmat an obtenguda la certifiacion CE

La societat Carmat obtenguèt en decembre de 2020 la certificacion CE de l'Union Europèa. Aquò li permetrà desenant de vendre los sieus còrs artificials dins los païses que reconeisson aquela certificacion.

Aquela decision marca la fin d'un primièr capítol dubèrt i a dotze ans e far d'aquel còrs artificial, un produch. Las primièras vendas se podràn debanar tre 2021.

Après lo periòde d'experimentacion es a l'industializacion de la producion que la societat se deu ara consacrar al delà de las recercas e dels desvolopaments.

Los còrs artificials de Carmat son emplegats sus de pacients que sofrisson d'insufiséncia cardiaca e qu'espèran una transplantacion.

L'insufiséncia cardiaca susven quand lo còr pòt pas pus emplir sa foncion essenciala : pompar lo sang e assegurar sa circulacion corrèctament dins l'organisme. Los besonhs metabolics de la persona que ne sofrís son pas satisfaches çò que met sa vida en dangièr.

L'aparelh de Carmat ven remplaçar lo còrs natural lo temps pel malaute de poder reçaupre un còrs natural.

La societat es basada en Illa de França. Es estada creada en 2008.


Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.