Thomas Pesquet - Mission Proxima
Thomas Pesquet al dintre de l'ISS del temps de sa primièra mission © ESA

Segonda mission per Thomas Pesquet

Divendres 23 d'abril de 2021 Thomas Pesquet deu jónher l'ISS (International Space Station). Aquò serà son segon viatge dins l'espaci.

« La fusada es prèsta, lo vaissèl tanben... » anoncièt l'astronauta lo diluns 19 d'abril.

Lo veïcul que permetrà a Thomas Pesquet e a sos tres companhs, dos americans, Megan Mc Arthur e Shane Kimbrough, e un Japonés Akihiko Hoshide, de jónher l'orbita bassa serà la capsula Crew Dragon de SpaceX. Aquesta mission es dicha Alpha.

L'astronauta de l'ESA (European Space Agency) passèt ja un long moment dins l'estacion, de novembre de 2016 a junh de 2017, per la mission Proxima.

Aquel novèl sojorn es previst per siès meses. Aqueste còp l'europèu de 43 ans, serà, en fin de mission, comandant de la còla embarcada.

A per mission d'efectuar divèrsas experiéncias scientificas.

*

Article modificat lo 23/04/2021. Lo vòl èra inicialament previst pel 22/04/2021.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.