Tesla Bot
Lo robòt de Tesla © Tesla

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada per la societat a l'intelligéncia artificiala. Pendent l'eveniment, Elon Musk presentèt l'entrepresa coma un dels actors màger dins lo sector de la robotica e desvelèt un robòt umanoïd.

Tesla es d'en primièr un constructor d'automobila electrica, mas son fondator desvolopa dempuèi la debuta un sistèma per que los veïculs sián menats automaticament : un autopilòt.

Elon Musk presenta aital la situacion del grop : « En realitat, se pensatz a çò que fasèm actualament amb las veituras, que son pas res de mai que de robòts semi-intelligents sus ròdas, Tesla es sens dobte la mai granda entrepresa de robotica del mond. »

De fach per eleborar lor autopilòt, sistèma per menar automaticament las veituras, lor cal mestrejar de tecnicas d'intelligéncia artificiala. Lo veïcul deu, de fach, poder interpretar las donadas recampadas pels instruments de captacion d'imatges embarcats. Per aquò far los ingeniaires de la sociatat desvolopan d'algoritmes d'intelligéncia artificiala e un calculator adaptat.

Es de notar que contrariament a d'autres constructors, Tesla decidiguèt d'emplegar unicament de camèras ; uèch exactament per veïculs. Utiliza pas de lidars.

Las coneissenças acquesidas dempuèi d'ans dins lo domèni de la robotica lor permetèt de realizar un robòt umanoïd. Lo 19 d'agost Elon Musk lo presentèt pel primièr còp al public. Lo vei coma una ajuda als umans, podriá executar de tascas simplas mas peniblas e repetitivas.

Un primèr prototip foncional es previst per 2022.

La presentacion d'aquel robòt aviá clarament un objectiu promocional : Tesla cèrca de recrutar de talents per sos desvolopaments en intelligéncia artificiala, essencialament dins lo domèni automobila.

Tesla Bot

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.