Odin, AstroForge, 2025
L'astronau Odin abans sa partença en genièr de 2025 © AstroForge

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Aquesta segonda mission deu completar la primièra Brokkr-1 que debutèt lo 15 d'abril de 2023.

Aquesta primièra mission encara en cors, aviá per objectiu de validar los procèssus de rafinatge dins l'espaci desvolopat per AstroForge. Son estats per aquò far embarcats los elements necessaris per rafinar de platin. L'escapolon de trabalhar èra estat preparat sus Tèrra pel tèst. A la debuta de 2025 aquestes tèsts de rafinatge son pas encara estats realizats.

Al delà de la capacitat d'AstroForge de procedir dins l'espaci a d'operacion de minatge e de rafinatge los engenhaires son confrontat a de problèmas basics ligats a tota operacion dins l'espaci, coma la comunicacion amb l'astronau e son pilotatge. Encontrèran per aquesta primièr mission Brokkr-1 de problèmas nombroses sus aquestes punts. Problèmas que son a solucionar.

Per aquesta segonda mission, Odin, preveson al delà del melhorament dels elements ja testats dins la primièra mission de s'aprochar d'una asteroïde, cibla potenciala per una explechacion futura, e de ne fotografiar la susfàcia en nauta resolucion.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.