selvaLo Centre de formacion professionala occitan (CFPO) de Miègjorn-Pirenèus e lo CIRDÒC-Mediatèca occitana presentan lo Pichon diccionari occitan del desvolopament durable. De legir [aquí].

Extrach :

Analisi del Cicle de Vida (ACV)
Metòde d'avaloracion dels impactes environamentals globals d'un produch, d'un servici, d'una entrepresa o d'un procediment.

Biosfèra
Ensemble dels ecosistèmas del planeta Tèrra que correspond al jaç fin dins lo qual la vida es presenta. Se compausa de la pedosfèra (jaç superficial de la crosta terrèstra), de l’idrosfèra (mars e oceans, lacs, rius, etc.) e dels jaces basses de l’atmosfèra.

Ecoconcepcion

Volontat de concebre de produches en respectant los principis del desvolopament durable e de l'environament. L’ecoconcepcion intègra los aspèctes environamentals tot lo long del cicle de vida del produch : de la matèria primièra a la fin de vida en passant per la fabricacion, la logistica, la distribucion e l'usatge.

Eoliana
Dispositiu que transfòrma la fòrça del vent en energia. Las eolianas las mai correntas son las que produsisson d'electricitat (qu’apelam tanben « aerogeneradors »), o las que servisson al pompatge de l'aiga (eolianas de pompatge). Se parla uèi de « parc eolian » o de « bòria eoliana » per descriure las unitats de produccion que regropan fòrça eolianas que pòdon èsser installadas sus tèrra o en mar.


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.