planetary-resources-asteroid-3d-print07/01/16 - La societat Planetary Resources, que son ambicion es de desvolopar l'explechacion de las matèrias primièras dins l'espaci (metals, aiga, idrogèn, oxigèn...), ven d'estampar en tres dimensions un objècte a basa de polvera d'asteroïde.

L'objècte far 2,5 centimètre sus 8,7 e pesa 250 gramas.

L'asteroïde utilizat proven d'Argentina e conten de fèrre, de niquèl e de cobalt.

Es l'entrepresa 3D Systems qu'ajudèt Planetary Resources a realizar aquel objècte de la geometria complèxa.

L'objectiu primièr de Planetary Resources, puslèu que de fabricar d'elements materials, es de reculir d'aiga suls còrses celèstes per produsir d'idrogèn e d'oxigèn, dos elements essential dins l'industria espaciala estent emplegats coma carburant pels motors dels vaissèls.

Un primièr pichon satellit, l'Arkyd-3R, es ja dins l'espaci, en accion. La siá tòca : testar las tecnologias claus (avionica, logicials).

De notar que la legislacion sul subjècte (explechacion de matèria extraterrèstra) es a se bastir. En novembre de 2015 al Estats Units lo president Barack Obama signèt una lei que reconeis los dreches de proprietat e d'explechacion sus aquelas ressorsas, l'U.S. Commercial Space Launch Competitiveness Act (H.R. 2262).


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.