planetary-resources-asteroid-3d-print07/01/16 - La societat Planetary Resources, que son ambicion es de desvolopar l'explechacion de las matèrias primièras dins l'espaci (metals, aiga, idrogèn, oxigèn...), ven d'estampar en tres dimensions un objècte a basa de polvera d'asteroïde.

L'objècte far 2,5 centimètre sus 8,7 e pesa 250 gramas.

L'asteroïde utilizat proven d'Argentina e conten de fèrre, de niquèl e de cobalt.

Es l'entrepresa 3D Systems qu'ajudèt Planetary Resources a realizar aquel objècte de la geometria complèxa.

L'objectiu primièr de Planetary Resources, puslèu que de fabricar d'elements materials, es de reculir d'aiga suls còrses celèstes per produsir d'idrogèn e d'oxigèn, dos elements essential dins l'industria espaciala estent emplegats coma carburant pels motors dels vaissèls.

Un primièr pichon satellit, l'Arkyd-3R, es ja dins l'espaci, en accion. La siá tòca : testar las tecnologias claus (avionica, logicials).

De notar que la legislacion sul subjècte (explechacion de matèria extraterrèstra) es a se bastir. En novembre de 2015 al Estats Units lo president Barack Obama signèt una lei que reconeis los dreches de proprietat e d'explechacion sus aquelas ressorsas, l'U.S. Commercial Space Launch Competitiveness Act (H.R. 2262).


Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.