planetary-resources-asteroid-3d-print07/01/16 - La societat Planetary Resources, que son ambicion es de desvolopar l'explechacion de las matèrias primièras dins l'espaci (metals, aiga, idrogèn, oxigèn...), ven d'estampar en tres dimensions un objècte a basa de polvera d'asteroïde.

L'objècte far 2,5 centimètre sus 8,7 e pesa 250 gramas.

L'asteroïde utilizat proven d'Argentina e conten de fèrre, de niquèl e de cobalt.

Es l'entrepresa 3D Systems qu'ajudèt Planetary Resources a realizar aquel objècte de la geometria complèxa.

L'objectiu primièr de Planetary Resources, puslèu que de fabricar d'elements materials, es de reculir d'aiga suls còrses celèstes per produsir d'idrogèn e d'oxigèn, dos elements essential dins l'industria espaciala estent emplegats coma carburant pels motors dels vaissèls.

Un primièr pichon satellit, l'Arkyd-3R, es ja dins l'espaci, en accion. La siá tòca : testar las tecnologias claus (avionica, logicials).

De notar que la legislacion sul subjècte (explechacion de matèria extraterrèstra) es a se bastir. En novembre de 2015 al Estats Units lo president Barack Obama signèt una lei que reconeis los dreches de proprietat e d'explechacion sus aquelas ressorsas, l'U.S. Commercial Space Launch Competitiveness Act (H.R. 2262).


Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.