hyperloop-MIT-201601/02/16 - En 2013 l'engenhaire e cap d'entrepresa Elon Musk propausava de desvolopar un mòde de transpòrt novèl : l'Hyperloop. Dempuèi una entrepresa es estada creada, Hyperloop Tech, e los primièrs estudis son a se menar. S'es tanben format al torn del projècte un grop d'engenhaires, lo grop HTT per Hyperloop Transportation Technologies, la siá tòca es de menar idèas e competéncias.

L'Hyperloop qu'es aquò ? L'idèa es de desplaçar òmes o bens dins de tunèls despressurizats a l'interior de pichons veïculs. L'abséncia, o almens, lo pauc de fregament permet de limitar las pèrdas energeticas e d'aténer de velocitats importantas.

Lo primièr de febrièr de 2016 una còla del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ganhèt una competicion sul design dels veïculs.

La tòca de la còla guerdionada es ara de fabricar un modèl de granda dimension per esprovar lors idèas.


Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.