hyperloop-MIT-201601/02/16 - En 2013 l'engenhaire e cap d'entrepresa Elon Musk propausava de desvolopar un mòde de transpòrt novèl : l'Hyperloop. Dempuèi una entrepresa es estada creada, Hyperloop Tech, e los primièrs estudis son a se menar. S'es tanben format al torn del projècte un grop d'engenhaires, lo grop HTT per Hyperloop Transportation Technologies, la siá tòca es de menar idèas e competéncias.

L'Hyperloop qu'es aquò ? L'idèa es de desplaçar òmes o bens dins de tunèls despressurizats a l'interior de pichons veïculs. L'abséncia, o almens, lo pauc de fregament permet de limitar las pèrdas energeticas e d'aténer de velocitats importantas.

Lo primièr de febrièr de 2016 una còla del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ganhèt una competicion sul design dels veïculs.

La tòca de la còla guerdionada es ara de fabricar un modèl de granda dimension per esprovar lors idèas.


SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.