hyperloop-MIT-201601/02/16 - En 2013 l'engenhaire e cap d'entrepresa Elon Musk propausava de desvolopar un mòde de transpòrt novèl : l'Hyperloop. Dempuèi una entrepresa es estada creada, Hyperloop Tech, e los primièrs estudis son a se menar. S'es tanben format al torn del projècte un grop d'engenhaires, lo grop HTT per Hyperloop Transportation Technologies, la siá tòca es de menar idèas e competéncias.

L'Hyperloop qu'es aquò ? L'idèa es de desplaçar òmes o bens dins de tunèls despressurizats a l'interior de pichons veïculs. L'abséncia, o almens, lo pauc de fregament permet de limitar las pèrdas energeticas e d'aténer de velocitats importantas.

Lo primièr de febrièr de 2016 una còla del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ganhèt una competicion sul design dels veïculs.

La tòca de la còla guerdionada es ara de fabricar un modèl de granda dimension per esprovar lors idèas.


Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.