hyperloop-MIT-201601/02/16 - En 2013 l'engenhaire e cap d'entrepresa Elon Musk propausava de desvolopar un mòde de transpòrt novèl : l'Hyperloop. Dempuèi una entrepresa es estada creada, Hyperloop Tech, e los primièrs estudis son a se menar. S'es tanben format al torn del projècte un grop d'engenhaires, lo grop HTT per Hyperloop Transportation Technologies, la siá tòca es de menar idèas e competéncias.

L'Hyperloop qu'es aquò ? L'idèa es de desplaçar òmes o bens dins de tunèls despressurizats a l'interior de pichons veïculs. L'abséncia, o almens, lo pauc de fregament permet de limitar las pèrdas energeticas e d'aténer de velocitats importantas.

Lo primièr de febrièr de 2016 una còla del Massachusetts Institute of Technology (MIT) ganhèt una competicion sul design dels veïculs.

La tòca de la còla guerdionada es ara de fabricar un modèl de granda dimension per esprovar lors idèas.


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.