new-shepard-landing02/04/16 - Lo pichon vaissèl New Shepard de la societat Blue Origin de Jeff Bezos's ven de capitar pel tresen còp son aterratge. Mai que la capsula, los motors son estats recuperats.

Flawless BE-3 restart and perfect booster landing, es lo tweet que mandèt Sénher Bezos dissabte de matin.

Lo nom del vaissèl New Shepard es un omenatge a l'astronauta Alan Shepard, primièr american, en 1961, a èsser anat dins l'espaci.

Aqueles tres succèsses dubrisson a la companhiá lo camin del torisme espacial. La capsula debriá poder conténer sièis astronautas. La preocupacion primièra dels conceptors es de s'assegurar de la fiabilitat del veïcul.

Lo New Shepard es pichon, aquò's un vaissèl suborbital (la capsula se pòt pas metre en orbita), çò que facilita sa recuperacion.

De notar que SpaceX capitèt en 2015 de recuperar lo primièr estatge de sa fusada Falcon 9, que ela manda de capsulas (Dragon) en orbita.


Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.