salades A París la societat Toit tout vert s'aprèsta a dubrir una sèrra per far créisser de legums.

D'autres projèctes d'aquela mena existisson endacòm mai coma lo de la Ferme Urbain Lyonnaise a Lion ont una equipa trabalha dempuèi d'annadas

Lo projècte parisenc se debriá concretizar dins lo 12en, sus una teulada plan expausada. La sèrra debriá espelir sus una susfàcia de 1 500 m2 en 2017.

L'objectiu de Toit tout vert, contrariament a d'autres projèctes que son ja en fasa de produccion e que se positionan sus de mercats plan limitats coma Paris sous les fraises, La Boîte à champignons o Topager, es d'èsser virat devèrs los particulièrs.

Los avantatges d'aquel tipe d'agricultura son nombroses : necesita mens d'aiga, lo produches son disponibles pel consumidor rapidament amb de fraisses de transpòrt limitats, la calor necessària a lor produccion proven per part dels bastiments... La societat prevei de mai de porgir los legums a las praticas via de tricicles electrics. Aquò, dins la jornada per evitar de stocar e de refrigerar las merças.


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Intelligéncias artificialas : Anthropic comunica

Article Anthropic junh de 2026

La societat Anthropic publiquèt lo 4 de junh de 2026 un article per informar sus los potencials de son agent IA Claude.