salades A París la societat Toit tout vert s'aprèsta a dubrir una sèrra per far créisser de legums.

D'autres projèctes d'aquela mena existisson endacòm mai coma lo de la Ferme Urbain Lyonnaise a Lion ont una equipa trabalha dempuèi d'annadas

Lo projècte parisenc se debriá concretizar dins lo 12en, sus una teulada plan expausada. La sèrra debriá espelir sus una susfàcia de 1 500 m2 en 2017.

L'objectiu de Toit tout vert, contrariament a d'autres projèctes que son ja en fasa de produccion e que se positionan sus de mercats plan limitats coma Paris sous les fraises, La Boîte à champignons o Topager, es d'èsser virat devèrs los particulièrs.

Los avantatges d'aquel tipe d'agricultura son nombroses : necesita mens d'aiga, lo produches son disponibles pel consumidor rapidament amb de fraisses de transpòrt limitats, la calor necessària a lor produccion proven per part dels bastiments... La societat prevei de mai de porgir los legums a las praticas via de tricicles electrics. Aquò, dins la jornada per evitar de stocar e de refrigerar las merças.


Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.