salades A París la societat Toit tout vert s'aprèsta a dubrir una sèrra per far créisser de legums.

D'autres projèctes d'aquela mena existisson endacòm mai coma lo de la Ferme Urbain Lyonnaise a Lion ont una equipa trabalha dempuèi d'annadas

Lo projècte parisenc se debriá concretizar dins lo 12en, sus una teulada plan expausada. La sèrra debriá espelir sus una susfàcia de 1 500 m2 en 2017.

L'objectiu de Toit tout vert, contrariament a d'autres projèctes que son ja en fasa de produccion e que se positionan sus de mercats plan limitats coma Paris sous les fraises, La Boîte à champignons o Topager, es d'èsser virat devèrs los particulièrs.

Los avantatges d'aquel tipe d'agricultura son nombroses : necesita mens d'aiga, lo produches son disponibles pel consumidor rapidament amb de fraisses de transpòrt limitats, la calor necessària a lor produccion proven per part dels bastiments... La societat prevei de mai de porgir los legums a las praticas via de tricicles electrics. Aquò, dins la jornada per evitar de stocar e de refrigerar las merças.


SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».