salades A París la societat Toit tout vert s'aprèsta a dubrir una sèrra per far créisser de legums.

D'autres projèctes d'aquela mena existisson endacòm mai coma lo de la Ferme Urbain Lyonnaise a Lion ont una equipa trabalha dempuèi d'annadas

Lo projècte parisenc se debriá concretizar dins lo 12en, sus una teulada plan expausada. La sèrra debriá espelir sus una susfàcia de 1 500 m2 en 2017.

L'objectiu de Toit tout vert, contrariament a d'autres projèctes que son ja en fasa de produccion e que se positionan sus de mercats plan limitats coma Paris sous les fraises, La Boîte à champignons o Topager, es d'èsser virat devèrs los particulièrs.

Los avantatges d'aquel tipe d'agricultura son nombroses : necesita mens d'aiga, lo produches son disponibles pel consumidor rapidament amb de fraisses de transpòrt limitats, la calor necessària a lor produccion proven per part dels bastiments... La societat prevei de mai de porgir los legums a las praticas via de tricicles electrics. Aquò, dins la jornada per evitar de stocar e de refrigerar las merças.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.