lo-canariSul tren "lo canari" que circula dins los pirenèus catalans, un article de la revista del conselh regionala d'Occitània del mes de novembre de 2016.

Un "canari" centenari

Desempuèi mai de cent ans, lo tren jaune desservís los planastèls nauts catalans e fa partida del païsatge. La Region investís per sa reabilitacion.

Es unic, pòrta la colors catalanas, se passeja sus 63 km e poja 1166 m amb una declivitat recòrd. La linha foguèt lançada en 1903 per desenclavar los vilatges de montanha.

En 1927 Vilafranca de Conflent e La Tor de Queròl son religats. S’esperlonga desenant pel TER mai classic fins a Perpinhan e pel transpirenean Tolosa-Barcelona.

Tot l’an, lo canari - es son escais - desservís 22 garas. Nos fa l’oferta d’una vista fabulosa, amb dos sites classats al patrimòni mondial de l’Unesco, e passa per Font-Romeu, l’una de las estacions d’espòrts d’ivèrn las mai importantas dels Pirenèus. Sa construccion foguèt una epopèa, amb l’edificacion de 650 obratges d’art coma lo pont Giscard, quilhat a 80 m sus un precipici.


Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Montpelhièr : mòstra 'Lynne Cohen. Doble òrb 1970-2012'

Lynne Cohen Corporate Office

Del 27 de junh al 22 de setembre de 2019, lo Pavillon Populaire, espaci d’art fotografic de la Vila de Montpelhièr, aculhissiá la mòstra Lynne Cohen. Doble òrb 1970-2012.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.