La reedicion del Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l'occitan es e en preparacion.

Publicat a cò de Trabucaire en 2011 es agotat dempuèi qualques temps.

Son autora Josiana Ubaud dempuèi la parucion de la primièra version arrestèt pas de trabalhar sus la matèria lexicografica occitana e es una edicion corregida e augmentada que propausarà dins qualques temps als lectors.

Los melhoraments que propausarà seràn per part deguts als retorns de sos lectors. Que coma o disiá a la cadena betevé en decembre de 2020 : « Ai agut d'escambis rics amb leis usanciers de mon diccionari que me pausavan de questions. » Aqueles escambis li an permetut d'apondre d'intradas nòvas. Son 8 000 intradas exactament de mai que seràn presenta dins l'edicion venenta.

Un trabalh remirable que demanda seriós e exigéncia e que l'autora perseguís : « Ai jamai calat de legir leis autors occitans lo gredon a la man per relevar çò que me pensavi qu'èra pas dins lo diccionari. »


Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.