Al subjècte de las ipercorreccions, barbarismes, errors, orrors divèrsas e autras aproximacions e farlabicas que s'atròban dins los tèxtes occitans, Josiana Ubaud sus son site en 2010 fasiá lo punt. Aquí çai-jos qualques extraches.

Las orrors lexicalas ensenhadas/espandidas/afortidas dins las Calandretas, l’ensenhament public, las ràdios, la premsa (18/06/2010)

Extrach 1 : Bèl primièr, qu’òm m’esparnhe la sansonha que seriáu « contra Calandreta », qu’es en general l’acusacion immediatament servida tre que i a la mendra critica formulada.

Rapèli donc qu’asseguri la formacion dels regents a APRENE despuèi 10 ans (en etnobotanica e de mai en mai en lexicologia/nòrma ortografica e lexicala davant las urgéncias constatadas) tant coma de sortidas botanicas per las divèrsas classas del ròdol lengadocian... E soi particulàriament investida amb la còla de la calandreta d’Agde (sortidas botanicas divèrsas). A rebors, que los anti‐calandretas vertadièrs n’aprofièchen pas per emplegar aqueste tèxte per noirir son ressentiment : es que son segurs que la lenga emplegada dins l’ensenhament public bilingüe es exempta « d’orrors » ? La lectura del primièr Lexic de matematicas publicat dins la revista pedagogica Lenga e País me mena a pensar lo contrari. E los exemples donats fòra ensenhament public o privat mòstran ailàs que las orrors son moneda correnta. Tot lo monde s’i adona amb una inchaiença (o un orguèlh ?) que tusta la rason.

Mas quitament los regents qu’ai en formacion s’alarman de la lenga impausada per d’unes « paissèls ajudaires » (!) (mercè de ben legir « d’unes ») quora son en estagis dins las calandretas. La lenga i es folclorizada a non plus, e pasmens amb una assegurança que tomba los braces : « Cal dire », « Cal pas dire »... !!

Mos estudiants son desvariats, me pausan cada jorn mai de tièras de questions estranhas que cresiáu pas possible d’ausir. Quand l’incultura tant generala que lingüistica senhoreja vesedoirament e mena a de causidas lexicalas descabestradas e de dictats incredibles, es temps e ora de cridar « Pietat per la lenga !! Pro !! » Avèm ja a gerir sa colpabla mesa a mòrt sus lo site panoccitan.org que fa dreiçar lo pel a totes los ensenhaires senats que retròban las farlabicas lexicalas dins las còpias de sos liceans e estudiants (de la mena « tres *deguns tuats », luòga de « tres personas tuadas », « la *degunalitat » luòga de « la personalitat », « *descriveson, televista » luòga de « descripcion, television » e i a encara pièger !!). Aquelas còpias ne venon totalament incomprensiblas ! Se nos cal per subrepés gerir las meteissas orrors a la racina d’un dels luòcs d’ensenhament coma Calandretas, tant val arrestar d’ensenhar la lenga ! Disi clarament qu’aquelas practicas desonòran la causa occitana, per sa manca totala de seriós, e desonòran la lenga en la fasent crebar e en la trencant totalament de la romanitat. [...]

Extrach 2 : [...] E es escandalós de creire qu’òm pòt enauçar al reng de « sabers lingüistics legitims tant coma d’autres » d’invencions descabestradas fargadas per d’inhorents complèts. Es inadmissible que d’unes regents, per sa manca de competéncia, destrusiscan lo trabalh de sos collègas qu’eles ensenhan seriosament nòstra lenga... amb umilitat. Deguèssi tustar lo monde per la supausada violéncia de mon prepaus, afortirai aquò e d’aquel biais, de longa, totjorn, sempre. Que non es pas ieu la violenta, mas si ben los que viòlan la nòstra lenga. Amb la complicitat de totes los que, escotant que son coratge que li ditz pas res, demòran muts al nom de la tranquillitat de l’esperit : pas d’èrsas, pas d’èrsas, demorem suaus, nos esparnharà de gerir los conflictes ; cal pas far de pena en degun, cal pas criticar que risca de « los tancar ». Actituds que la sola resulta es de caucionar la mediocritat, l’inhorença, rabaissar lo trabalh dels regents serioses al meteis nivèl que los inconscients... e ajudar a la mòrt de la lenga, n’avèm de pròbas cada jorn.

Josiana Ubaud

L'autora actualizèt son document Orrors lexicalas en 2014.


Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.