Del 10 al 13 de julhet de 2021 se debanarà a Nimes l'Universitat Occitana d'Estiu

L'eveniment es previst ongan en presencial a l'ostal diocesan de Nimes. Lo subjècte ne serà : òme/animal quinas evolucions dins las relacions ?

L'animal, dometge o salvatge, real o imaginari, serà donc al centre d'aquesta universitat. Son totas las relacions qu'entretenèm amb los animals que seràn questionadas. Relacions nombrosas, los animals essent present amb nosautres pel trabalh o los lésers, fan tanben part de nòstra alimentacion, noirisson las nòstras cresenças.

Entre collaboracion, respècte, afrontament, paur o veneracion, son d'univèrs culturals multiples que dempuèi de milenaris se bastisson entre l'òme e l'animal. Diferents especialistas vendràn balhar a Nimes lors testimoniatges e analisis.

Aquí çai-jos qualques eveniments del programa :

  • Lo dissabte 10 de julhet, podretz ausir Josiana Ubaud parlar de las plantas preferidas del bestiari salvatge e de las plantas medicinalas pels animals.
  • Lo dimenge 11 de julhet Maria-Joana Verny presentarà lo bestiari dins la literatura occitana.
  • Lo diluns 12 de julhet, Margot Constans evocarà la falconeriá al sègle XII.
  • Lo dimarç 13 de julhet, Jean-Noël Pelen presentarà lo rapòrt entre las societats ruralas tradicionalas e lo « salvatge encantat ».

L'eveniment es organizat per la MARPÒC.

*

Universitat occitana d'estiu nimes 2021 Universitat occitana d'estiu nimes 2021

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.