Crotz occitana
Detalh de la cobèrta del libre de Ramon Ginolhac 'La croix occitane' (2006 reedicion)

Istòria de la crotz occitana

Ramon Ginolhac publiquèt en 2004 un libre sus la crotz occitana. Lo libre en francés èra titolat : La croix occitane. Trabalha actualament sus un novèl obratge dedicat a aquel simbòl.

Dins la revista Lo Lugarn numèro 136 de la fin de l'an 2020 fasiá lo punt sus son trabalh :

« Soi a acabar un libre en francés sus l’istòria de la crotz occitana. L’obratge publicat en 2004 per IEO de Tarn, puèi, dins una version augmentada, en 2006, èra puslèu una mena d’enciclopedia dins lo biais de uèi. Aquí, serà un libre d’istòria, mai didactic, emai siá fòrça illustrat. Una part bèla serà consacrada a l’origina de la crotz occitana ; l’argumentacion es essencialament basada sus las pròbas disponiblas. Pren en compte de recèrcas e publicacions recentas que precizan o càmbian certans punts de son istòria. Pensi a una edicion en 2021 portada per IEO de Tarn. »


Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.