Crotz occitana
Detalh de la cobèrta del libre de Ramon Ginolhac 'La croix occitane' (2006 reedicion)

Istòria de la crotz occitana

Ramon Ginolhac publiquèt en 2004 un libre sus la crotz occitana. Lo libre en francés èra titolat : La croix occitane. Trabalha actualament sus un novèl obratge dedicat a aquel simbòl.

Dins la revista Lo Lugarn numèro 136 de la fin de l'an 2020 fasiá lo punt sus son trabalh :

« Soi a acabar un libre en francés sus l’istòria de la crotz occitana. L’obratge publicat en 2004 per IEO de Tarn, puèi, dins una version augmentada, en 2006, èra puslèu una mena d’enciclopedia dins lo biais de uèi. Aquí, serà un libre d’istòria, mai didactic, emai siá fòrça illustrat. Una part bèla serà consacrada a l’origina de la crotz occitana ; l’argumentacion es essencialament basada sus las pròbas disponiblas. Pren en compte de recèrcas e publicacions recentas que precizan o càmbian certans punts de son istòria. Pensi a una edicion en 2021 portada per IEO de Tarn. »


Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.