Lo 27 de genièr de 2024 se debanarà a Narbona, sala del Docteur Lacroix al Palais du Travail, baloard Frederic Mistral, un collòqui sus la nocion d'autonomia.

L'eveniment debutarà a 9h30, amb las intervencions de Rémy Pech, istorian, Nathalie Mader, mèstra de conferéncia à l’Universitat de Tolosa. Tèma : la decentralizacion en França e las regions en Europa.

Joël Raimondi tornarà sus las seguidas de l'eurocongrès Euroccat, congrès dels Païses Occitans e Catalans.

La presentacion seguenta dels artistas e cineastas Gérard Zuchetto, Eric Fraj e Francis Fourcou aurà per subjècte : per una estrategia e de mejans estructurants per la culture occitana.

Après lo dinnar, a 14h30, J.-P Laval del movement País Nòstre, animarà un debat. Son previstas las interventions de Joan-Loís Blenet (Calandretas), Maxime Maury (Economista, Ancien director Occitanie de la Banque de France), Jean-Luc Davezac (Bastir Occitanie, FPU), Jean-Charles Valadier (Comission federalisme d’Euròpa Ecologia los Verds) e dels elegits locals.

A 17h, cançons occitanas amb Mans de Breish, Eric Fraj e Gérard Zuchetto.


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.