Lo 27 de genièr de 2024 se debanarà a Narbona, sala del Docteur Lacroix al Palais du Travail, baloard Frederic Mistral, un collòqui sus la nocion d'autonomia.

L'eveniment debutarà a 9h30, amb las intervencions de Rémy Pech, istorian, Nathalie Mader, mèstra de conferéncia à l’Universitat de Tolosa. Tèma : la decentralizacion en França e las regions en Europa.

Joël Raimondi tornarà sus las seguidas de l'eurocongrès Euroccat, congrès dels Païses Occitans e Catalans.

La presentacion seguenta dels artistas e cineastas Gérard Zuchetto, Eric Fraj e Francis Fourcou aurà per subjècte : per una estrategia e de mejans estructurants per la culture occitana.

Après lo dinnar, a 14h30, J.-P Laval del movement País Nòstre, animarà un debat. Son previstas las interventions de Joan-Loís Blenet (Calandretas), Maxime Maury (Economista, Ancien director Occitanie de la Banque de France), Jean-Luc Davezac (Bastir Occitanie, FPU), Jean-Charles Valadier (Comission federalisme d’Euròpa Ecologia los Verds) e dels elegits locals.

A 17h, cançons occitanas amb Mans de Breish, Eric Fraj e Gérard Zuchetto.


Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.