Lo 27 de genièr de 2024 se debanarà a Narbona, sala del Docteur Lacroix al Palais du Travail, baloard Frederic Mistral, un collòqui sus la nocion d'autonomia.

L'eveniment debutarà a 9h30, amb las intervencions de Rémy Pech, istorian, Nathalie Mader, mèstra de conferéncia à l’Universitat de Tolosa. Tèma : la decentralizacion en França e las regions en Europa.

Joël Raimondi tornarà sus las seguidas de l'eurocongrès Euroccat, congrès dels Païses Occitans e Catalans.

La presentacion seguenta dels artistas e cineastas Gérard Zuchetto, Eric Fraj e Francis Fourcou aurà per subjècte : per una estrategia e de mejans estructurants per la culture occitana.

Après lo dinnar, a 14h30, J.-P Laval del movement País Nòstre, animarà un debat. Son previstas las interventions de Joan-Loís Blenet (Calandretas), Maxime Maury (Economista, Ancien director Occitanie de la Banque de France), Jean-Luc Davezac (Bastir Occitanie, FPU), Jean-Charles Valadier (Comission federalisme d’Euròpa Ecologia los Verds) e dels elegits locals.

A 17h, cançons occitanas amb Mans de Breish, Eric Fraj e Gérard Zuchetto.


Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

L'occitan es un balon de rugbi !

rugbi

En setembre de 2013, J. B. publicava sul site de l'IEO d'Aveyron lo sieu punt de vista sus la lenga occitana.