Lo 27 de genièr de 2024 se debanarà a Narbona, sala del Docteur Lacroix al Palais du Travail, baloard Frederic Mistral, un collòqui sus la nocion d'autonomia.

L'eveniment debutarà a 9h30, amb las intervencions de Rémy Pech, istorian, Nathalie Mader, mèstra de conferéncia à l’Universitat de Tolosa. Tèma : la decentralizacion en França e las regions en Europa.

Joël Raimondi tornarà sus las seguidas de l'eurocongrès Euroccat, congrès dels Païses Occitans e Catalans.

La presentacion seguenta dels artistas e cineastas Gérard Zuchetto, Eric Fraj e Francis Fourcou aurà per subjècte : per una estrategia e de mejans estructurants per la culture occitana.

Après lo dinnar, a 14h30, J.-P Laval del movement País Nòstre, animarà un debat. Son previstas las interventions de Joan-Loís Blenet (Calandretas), Maxime Maury (Economista, Ancien director Occitanie de la Banque de France), Jean-Luc Davezac (Bastir Occitanie, FPU), Jean-Charles Valadier (Comission federalisme d’Euròpa Ecologia los Verds) e dels elegits locals.

A 17h, cançons occitanas amb Mans de Breish, Eric Fraj e Gérard Zuchetto.


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.