Lo 27 de genièr de 2024 se debanarà a Narbona, sala del Docteur Lacroix al Palais du Travail, baloard Frederic Mistral, un collòqui sus la nocion d'autonomia.

L'eveniment debutarà a 9h30, amb las intervencions de Rémy Pech, istorian, Nathalie Mader, mèstra de conferéncia à l’Universitat de Tolosa. Tèma : la decentralizacion en França e las regions en Europa.

Joël Raimondi tornarà sus las seguidas de l'eurocongrès Euroccat, congrès dels Païses Occitans e Catalans.

La presentacion seguenta dels artistas e cineastas Gérard Zuchetto, Eric Fraj e Francis Fourcou aurà per subjècte : per una estrategia e de mejans estructurants per la culture occitana.

Après lo dinnar, a 14h30, J.-P Laval del movement País Nòstre, animarà un debat. Son previstas las interventions de Joan-Loís Blenet (Calandretas), Maxime Maury (Economista, Ancien director Occitanie de la Banque de France), Jean-Luc Davezac (Bastir Occitanie, FPU), Jean-Charles Valadier (Comission federalisme d’Euròpa Ecologia los Verds) e dels elegits locals.

A 17h, cançons occitanas amb Mans de Breish, Eric Fraj e Gérard Zuchetto.


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sul telefilm de Jacques Malaterre, 'L'Assassinat d'Henri IV'

Lo rei Enric IV

En 2009 sortissiá a la television francesa lo telefilm L'Assassinat d'Henri IV.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.