Joan-Francés Courouau (Universitat de Tolosa Lo Miralh) presenta sus Revista d'Òc [site] un estudi suls documents extraches de l’enquèsta Sacaze sul dialècte foishenc d’Artigat.

Extrach de l'introduccion : "L’enquèsta lançada per Julian Sacaze (1874-1889) a l’escasença de la mòstra nacionala de1887 es la mai ambiciosa que foguèt jamai entrepresa dins lo domeni de la dialectologia pirenenca. Englòba los domenis basc, occitan e catalan. Foguèt menada amb lo concors dins cada comuna dels institutors, encargats de romplir un questionari elaborat per Sacaze. Los manuscriches que comprenon totas las responsas a l’enquèsta son conservats a la Bibliotèca municipala de Tolosa. En trabalhar sus las questions de lengas dins l’afar Martin Guerre, originari del vilatge d’Artigat, dins lo país de Foish (09), ai examinat la responsa mandada per aquela localitat. Son interès ven del fach que l’institutor d’Artigat pren sa tasca al seriós e se mòstra  particularament  zelat. [...]"- [ligam article .pdf]


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.