Joan-Francés Courouau (Universitat de Tolosa Lo Miralh) presenta sus Revista d'Òc [site] un estudi suls documents extraches de l’enquèsta Sacaze sul dialècte foishenc d’Artigat.

Extrach de l'introduccion : "L’enquèsta lançada per Julian Sacaze (1874-1889) a l’escasença de la mòstra nacionala de1887 es la mai ambiciosa que foguèt jamai entrepresa dins lo domeni de la dialectologia pirenenca. Englòba los domenis basc, occitan e catalan. Foguèt menada amb lo concors dins cada comuna dels institutors, encargats de romplir un questionari elaborat per Sacaze. Los manuscriches que comprenon totas las responsas a l’enquèsta son conservats a la Bibliotèca municipala de Tolosa. En trabalhar sus las questions de lengas dins l’afar Martin Guerre, originari del vilatge d’Artigat, dins lo país de Foish (09), ai examinat la responsa mandada per aquela localitat. Son interès ven del fach que l’institutor d’Artigat pren sa tasca al seriós e se mòstra  particularament  zelat. [...]"- [ligam article .pdf]


Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.