Joan-Francés Courouau (Universitat de Tolosa Lo Miralh) presenta sus Revista d'Òc [site] un estudi suls documents extraches de l’enquèsta Sacaze sul dialècte foishenc d’Artigat.

Extrach de l'introduccion : "L’enquèsta lançada per Julian Sacaze (1874-1889) a l’escasença de la mòstra nacionala de1887 es la mai ambiciosa que foguèt jamai entrepresa dins lo domeni de la dialectologia pirenenca. Englòba los domenis basc, occitan e catalan. Foguèt menada amb lo concors dins cada comuna dels institutors, encargats de romplir un questionari elaborat per Sacaze. Los manuscriches que comprenon totas las responsas a l’enquèsta son conservats a la Bibliotèca municipala de Tolosa. En trabalhar sus las questions de lengas dins l’afar Martin Guerre, originari del vilatge d’Artigat, dins lo país de Foish (09), ai examinat la responsa mandada per aquela localitat. Son interès ven del fach que l’institutor d’Artigat pren sa tasca al seriós e se mòstra  particularament  zelat. [...]"- [ligam article .pdf]


Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.