Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 212 - Septembre de 2012 :

La lenga d’Òc s’amontanha d’estiu

L’estiu es la sason dei flors, dei festivaus, dei sardinadas, dei juecs de plaja e deis estagis d’occitan.

Au bèu començament de julhet, benlèu qu’auretz agut l’ocasion d’anar veire nòstrei vesins de Nimes, onte la valenta chorma de la Marpoc baileja l’Universitat Occitana d’Estiu, li èra previst tota una jornada sus lei “ressorsas” lo 10, e ont i èra esperada una conferenciaira japonesa per nos parlar dau nuclear après Fukushima. Mai serà encara temps de vos far marcar ai Rescòntres Occitans en Provença. La còla que se n’entreva rèsta dins lei Bocas dau Ròse tota l’annada, puei, s’amontanhan a la tota fin de julhet, un còp dins Champsaur, un còp a Ambrun, e aquest estiu plantaràn cavilha a Anòt. Lo vilatge de Provença Auta recebrà d’afogats, de gents que vòlon aprendre la lenga occitana dins un ambient familiau, e d’autrei qu’espèran s’iniciar ai danças tradicionalas, a la cosina provençala, ò, tant qu’a quitar la riba de mar, de far coneissença ambé lo patrimòni dau rèire país, ò son environament.

En cada familha marselhesa ò quasi se tròba un ancian Gavòt. Son elei, meisson facha, que bastiguèron Marselha. Sei felens, mai que d’un còp, an retrobat l’ostau que i susèron sei rèires. Alòr, lei Rescòntres Occitans de Provença, fin finala, renovèlan una bèla tradicion. E lo farà en musica, que leis estagiaris son convidats quasi totei lei vèspres a un balèti, mai tanben en de debats, d’escambis e d’espectacles.


Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.