Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 213 - Octòbre de 2012 :

De plans còntra l’incendi

L’incendie d’Orgon et Sénas fin août a rappelé, en creux, combien la connaissance du terrain et la prévention du risque peuvent éviter des drames. Aujourd’hui neuf plans particuliers de risques feux sont connus dans le département.

Lo fuec de còlas d’Orgon e de Senàs a pas acabat de nos questionar sus totplen de causas. Aqueu malastre es arribat dins la nuech dau 25 au 26 d’agost : l’incendi un còp atubat, lo mistrau a escampat de belugas d’en pertot, a de centenaus de mètres, en empurant lo desastre. En principe, cada comuna deuriá preveire aqueleis auvaris amb un Plan Particular dei Riscas d’incendi de còlas (PPRif en francés). Una Lèi de 1995 organiza aquel encaminament. Deu identificar leis endrechs que riscan lo fuec, e avalorar lo nivèu de perilh. “Podèm ansin determinar lo nivèu dau risca sus una escala que va de risca excepcionau a feblàs” que nos ditz un oficier dau Gropament Fuec de Còlas dau Sdis-13. “Es una ajuda de tria !” nos vèn. Mai a l’ora d’ara aquelei PPRif n’i a gaire. Quinze ans après la Lèi, dins Bocasdau- Ròse, n’avèm pas que nòu, segon lo site web de la Seguretat Civila. Alaud, Carnós, Cassís, Tretz, Marselha, Auriòu, Lei Penas de Mirabèu, Plan dei Cucas e Vitròlas, que l’Estat leis a demandats, e seguits. N’i a pas per Orgon nimai Senàs.

Un deis interés d’aqueleis otís d’agençament dau territòri, es que lo premier cònsol de la comuna pòt saupre d’un biais segur onte donarà o donarà pas de permés de bastir. L’ostau que se bastís un pauc d’en pertot en Provença despuei trenta ans constren lei secors de leis aparar quand lo fuec arriba. E es una brava empacha per defendre lei bòscs.


Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.