Un article del magazine del conselh general de las Bocas de Ròsa Accent 13 - Numèro 213 - Octòbre de 2012 :

De plans còntra l’incendi

L’incendie d’Orgon et Sénas fin août a rappelé, en creux, combien la connaissance du terrain et la prévention du risque peuvent éviter des drames. Aujourd’hui neuf plans particuliers de risques feux sont connus dans le département.

Lo fuec de còlas d’Orgon e de Senàs a pas acabat de nos questionar sus totplen de causas. Aqueu malastre es arribat dins la nuech dau 25 au 26 d’agost : l’incendi un còp atubat, lo mistrau a escampat de belugas d’en pertot, a de centenaus de mètres, en empurant lo desastre. En principe, cada comuna deuriá preveire aqueleis auvaris amb un Plan Particular dei Riscas d’incendi de còlas (PPRif en francés). Una Lèi de 1995 organiza aquel encaminament. Deu identificar leis endrechs que riscan lo fuec, e avalorar lo nivèu de perilh. “Podèm ansin determinar lo nivèu dau risca sus una escala que va de risca excepcionau a feblàs” que nos ditz un oficier dau Gropament Fuec de Còlas dau Sdis-13. “Es una ajuda de tria !” nos vèn. Mai a l’ora d’ara aquelei PPRif n’i a gaire. Quinze ans après la Lèi, dins Bocasdau- Ròse, n’avèm pas que nòu, segon lo site web de la Seguretat Civila. Alaud, Carnós, Cassís, Tretz, Marselha, Auriòu, Lei Penas de Mirabèu, Plan dei Cucas e Vitròlas, que l’Estat leis a demandats, e seguits. N’i a pas per Orgon nimai Senàs.

Un deis interés d’aqueleis otís d’agençament dau territòri, es que lo premier cònsol de la comuna pòt saupre d’un biais segur onte donarà o donarà pas de permés de bastir. L’ostau que se bastís un pauc d’en pertot en Provença despuei trenta ans constren lei secors de leis aparar quand lo fuec arriba. E es una brava empacha per defendre lei bòscs.


Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.