Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 1 - Junh de 1896 - Ortografia modernizada :

Auguste Fourès (1848-1891), lo que Mistral apelava lo "Félibre de l'Epée", es nascut a Castèlnòu d'Arri, lo 8 d'abril 1848. En 1875 solament, amb Xavier Ricard, dintra dins lo Felibrige, après aver publicat en francés : Oiselets et Fleurettes (poesias), Antée, Marsyas (poèmas) etc. Lèu, fa espelir La Lauseto, ont comença de far tindar naut e clar lo bèl parlar del Lauragués. Escriu en mèma temps dins un flòc de jornals : La Dépèche, la Revue des Langues romanes ; en 1885, lo vesèm redactor en chef del jornal litterari le petit toulousain. Coma felibre, sas principalas òbras sont Les Grilhs e Les Cants del Solelh, poesias lengadocianas.

Fourès a cantat lo Miègjorn dins d'estròfas que lo plaçan al primièr rang dels poètas en parlar d'Òc.

auguste-foures-350

Auguste Fourès

 


Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.