Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 1 - Junh de 1896 - Ortografia modernizada :

Auguste Fourès (1848-1891), lo que Mistral apelava lo "Félibre de l'Epée", es nascut a Castèlnòu d'Arri, lo 8 d'abril 1848. En 1875 solament, amb Xavier Ricard, dintra dins lo Felibrige, après aver publicat en francés : Oiselets et Fleurettes (poesias), Antée, Marsyas (poèmas) etc. Lèu, fa espelir La Lauseto, ont comença de far tindar naut e clar lo bèl parlar del Lauragués. Escriu en mèma temps dins un flòc de jornals : La Dépèche, la Revue des Langues romanes ; en 1885, lo vesèm redactor en chef del jornal litterari le petit toulousain. Coma felibre, sas principalas òbras sont Les Grilhs e Les Cants del Solelh, poesias lengadocianas.

Fourès a cantat lo Miègjorn dins d'estròfas que lo plaçan al primièr rang dels poètas en parlar d'Òc.

auguste-foures-350

Auguste Fourès

 


Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.