Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 1 - Junh de 1896 - Ortografia modernizada :

Auguste Fourès (1848-1891), lo que Mistral apelava lo "Félibre de l'Epée", es nascut a Castèlnòu d'Arri, lo 8 d'abril 1848. En 1875 solament, amb Xavier Ricard, dintra dins lo Felibrige, après aver publicat en francés : Oiselets et Fleurettes (poesias), Antée, Marsyas (poèmas) etc. Lèu, fa espelir La Lauseto, ont comença de far tindar naut e clar lo bèl parlar del Lauragués. Escriu en mèma temps dins un flòc de jornals : La Dépèche, la Revue des Langues romanes ; en 1885, lo vesèm redactor en chef del jornal litterari le petit toulousain. Coma felibre, sas principalas òbras sont Les Grilhs e Les Cants del Solelh, poesias lengadocianas.

Fourès a cantat lo Miègjorn dins d'estròfas que lo plaçan al primièr rang dels poètas en parlar d'Òc.

auguste-foures-350

Auguste Fourès

 


Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.