Un article de Jean-Marc Rabier dins la revista Canta-Grelh - Numèro 98 - Decembre de 2013 - Pagina 21 :

Castanha e castanhada, plaser e dolor

Vaquí tornat lo temps de las castanhas. Lo bèl auton nos pòrta amb plaser e dolor aquel fruch tan gostós. Plaser de las manjar, lo ser a la velhada, rostidas e bolhidas. Esfòrç de las anar amassar dins las castanhals. Dolor de se picar los dets a las espinas de los airices.

Caliá davalar dins los bòsques per las cercar jos las fuèlhas dels castanhièrs, jaunas, dauradas e brunas que curbián la tèrra ja freda. « Defòra ! », s'ausissiá cridar de còp en còp entre los aubres. Los vesins ! Aimavan pas de veire totes los mainatges del país barrutlar e farfolhar dins los bòsques. « I a de castanhas per cadun, mas a cadun son castanhal ! », disiá mon grand-paire.

Tornat a l'ostal, se preparava la primèra castanhada. Dubrir al cotèu cada castanha per soslevar la pèl, cercar e netejar la padena castanhièra, ben traucada e ben negra, anar quèrre de bois a la boissièra per lo primièr fuòc (lo que fa tant de fum per las far susar) e portar d'al fons de la vinha los gavèls pro secs de l'an passat.

Lo ser arribava e, amb el, lo moment d'alucar lo fuòc. Lo paire e nosautres dròlles s'acampàvem a l'entorn de la chiminèia e la ceremònia podiá començar. La padena èra metuda sus lo trespès. Dejós, i aviá los gavèls e las boissadas qu'esperavan lo sacrifici.

Lo fuòc alucat, lo fum montava doçament dins l'aire e envaissiá tot l'ostal. La maire romegava... Als uèlhs, las lagremas nos venián. Mas ja las flamas entortovilhavan la sartan coma mila mans de fuòc que dançan dins una ronda de fadas una nuèch de luna plena. Caliá bolegar soventas fes las castanhas per non las far cremar.

Mièja-ora après, tot èra cuèch e veniá ara lo moment de las vujar dins una banasta cobèrta d'una saca. Paire e grand-paire disián a un dels pichòts, d'una votz de magistre, de s'assetar dessús per las far ramolir e acabar de còire. Una batalha a cada còp per causir l'urós elegit que se caufariá lo cuol, assetar sus aquel sèti naut e caud.

La banasta pausada sus la taula, puèi dubèrta pauc a pauc d'una man doça, tot lo mond s'acampava a l'entorn per manjar lo tresòr del bòsc.

Quin plaser ! E quina dolor de se brutlar los dets a la pèl rostida e brutlanta !

Plaser e dolor, vos diguèri a la debuta.

Un plaser de ièr e un plaser d'uèi,
Un plaser per deman.
Un plaser que se doblida pas, que s'espèra cada auton,
Un plaser qu'es tornat un an de mai.
Una cadena dins lo temps.
Plaser sens fin.
Plaser...

Jean-Marc Rabier


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.