Un article de Jean-Marc Rabier dins la revista Canta-Grelh - Numèro 98 - Decembre de 2013 - Pagina 21 :

Castanha e castanhada, plaser e dolor

Vaquí tornat lo temps de las castanhas. Lo bèl auton nos pòrta amb plaser e dolor aquel fruch tan gostós. Plaser de las manjar, lo ser a la velhada, rostidas e bolhidas. Esfòrç de las anar amassar dins las castanhals. Dolor de se picar los dets a las espinas de los airices.

Caliá davalar dins los bòsques per las cercar jos las fuèlhas dels castanhièrs, jaunas, dauradas e brunas que curbián la tèrra ja freda. « Defòra ! », s'ausissiá cridar de còp en còp entre los aubres. Los vesins ! Aimavan pas de veire totes los mainatges del país barrutlar e farfolhar dins los bòsques. « I a de castanhas per cadun, mas a cadun son castanhal ! », disiá mon grand-paire.

Tornat a l'ostal, se preparava la primèra castanhada. Dubrir al cotèu cada castanha per soslevar la pèl, cercar e netejar la padena castanhièra, ben traucada e ben negra, anar quèrre de bois a la boissièra per lo primièr fuòc (lo que fa tant de fum per las far susar) e portar d'al fons de la vinha los gavèls pro secs de l'an passat.

Lo ser arribava e, amb el, lo moment d'alucar lo fuòc. Lo paire e nosautres dròlles s'acampàvem a l'entorn de la chiminèia e la ceremònia podiá començar. La padena èra metuda sus lo trespès. Dejós, i aviá los gavèls e las boissadas qu'esperavan lo sacrifici.

Lo fuòc alucat, lo fum montava doçament dins l'aire e envaissiá tot l'ostal. La maire romegava... Als uèlhs, las lagremas nos venián. Mas ja las flamas entortovilhavan la sartan coma mila mans de fuòc que dançan dins una ronda de fadas una nuèch de luna plena. Caliá bolegar soventas fes las castanhas per non las far cremar.

Mièja-ora après, tot èra cuèch e veniá ara lo moment de las vujar dins una banasta cobèrta d'una saca. Paire e grand-paire disián a un dels pichòts, d'una votz de magistre, de s'assetar dessús per las far ramolir e acabar de còire. Una batalha a cada còp per causir l'urós elegit que se caufariá lo cuol, assetar sus aquel sèti naut e caud.

La banasta pausada sus la taula, puèi dubèrta pauc a pauc d'una man doça, tot lo mond s'acampava a l'entorn per manjar lo tresòr del bòsc.

Quin plaser ! E quina dolor de se brutlar los dets a la pèl rostida e brutlanta !

Plaser e dolor, vos diguèri a la debuta.

Un plaser de ièr e un plaser d'uèi,
Un plaser per deman.
Un plaser que se doblida pas, que s'espèra cada auton,
Un plaser qu'es tornat un an de mai.
Una cadena dins lo temps.
Plaser sens fin.
Plaser...

Jean-Marc Rabier


Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.