Segon un estudi menat recentament per una còla de cercaires, aquela pichona illa de l'ocean pacific, recatariá quicòm coma 17 tonas de bordilhas, mai que mai de plastic.

Aquò ne fa un dels luòcs mai polluïts al mond. L'illa pr'aquò es desèrta e situada al bèl mitan de l'ocean lo mai grand del planeta.

Los cercaires an denombrats mai de 37 milions de tròces de plastic sus l'illa, entre 20 e 671 al mètre cairrat sus las plajas. Son menats aquí pel gigantesc torbilhon, lo gire del sud pacific, que los mena de l'America del Sud.

Los resultats de las recèrcas son estat publicats per Jennifer L. Lavers e Alexander L. Bond [ligam]

Lo site de Jennifer L. Lavers es [aquí]


Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.