Lo divendres 14 de julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Miriam Bras animava una presentacion sus los còrpusses informatizats pels estudis occitans. Tornam publicar, per informacion, lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO).

A l’ora d’ara, lo trabalh dels cercaires en lingüistica e en literatura s’apèva de mai en mai sus de corpusses informatizats. Per l’occitan, coma per las autras lengas en dangièr, la bastison de corpusses textuals e d’aisinas de tractament automatic de la lenga es a l’encòp necite per garantir la preséncia de la lenga dins lo mond numeric e per metre a posita dels cercaires de ressorgas e d’aisinas comparablas a çò qu’existís per las autras lengas.

Dempuèi un quinzenat d’ans, mantuns projèctes an espelit per recampar de tèxtes de totas las epòcas jos la formas de concordanças, d’edicions electronicas, de bibliotècas virtualas o de basas textualas (la Concordança de l’Occitan Medieval, lo Còrpus Electronic de l’Occitan Gascon, lo Pichon Thalamus de Montpelhièr, la Biblioteca Tholosana, lo Corpus literari de las Renaissença Gascona, la Bibliotèca Virtula de la TorManha, BaTelÒc, etc.). D’autre latz, devèm complir d’autras escomesas e desvolopar d’aisinas de tractament automatic de l’occitan per una expleitacion encara mai aprigondida dels tèxtes.

Prepausam de recampar a l’entorn de la taula redonda de cercaires en literatura e en lingüistica que s’apevaràn sus lor experiénça de la bastison d’un còrpus informatizat per escambiar amb los representants del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e del CIRDÒC suls ligams a bastir entre los projèctes per avançar dins la mesa a posita dels tèxtes occitans e sus las amiras de tractament automatic de l’occitan estructuradas per la Fuèlha de Rota pel desvolopament numeric de l’occitan del Congrès, e pel projècte RESTAURE qu'associa mai d’una lenga de França per mutualisar las aisinas e los sabers-fars.

Interveneires :

  • Miriam Bras, Universitat Tolosa - Joan Jaurés
  • Jean-Baptiste Camps, Escòla Nacionala de las Cartas
  • Gilles Couffignal, Universitat París Sorbona
  • Benaset Dazeas, Congrès Permanent de la Lenga Occitana
  • Noëmia Eyraud, CIRDÒC e Universitat Pau Valery (Montpelhièr 3) – LLACS-RedÒc

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Capsule espaciala Nyx : ont ne son ?

Nyx, 2025

La societat The Exploration Company desvolopa una capsula espaciala : Nyx.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.