Lo divendres 14 de julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Miriam Bras animava una presentacion sus los còrpusses informatizats pels estudis occitans. Tornam publicar, per informacion, lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO).

A l’ora d’ara, lo trabalh dels cercaires en lingüistica e en literatura s’apèva de mai en mai sus de corpusses informatizats. Per l’occitan, coma per las autras lengas en dangièr, la bastison de corpusses textuals e d’aisinas de tractament automatic de la lenga es a l’encòp necite per garantir la preséncia de la lenga dins lo mond numeric e per metre a posita dels cercaires de ressorgas e d’aisinas comparablas a çò qu’existís per las autras lengas.

Dempuèi un quinzenat d’ans, mantuns projèctes an espelit per recampar de tèxtes de totas las epòcas jos la formas de concordanças, d’edicions electronicas, de bibliotècas virtualas o de basas textualas (la Concordança de l’Occitan Medieval, lo Còrpus Electronic de l’Occitan Gascon, lo Pichon Thalamus de Montpelhièr, la Biblioteca Tholosana, lo Corpus literari de las Renaissença Gascona, la Bibliotèca Virtula de la TorManha, BaTelÒc, etc.). D’autre latz, devèm complir d’autras escomesas e desvolopar d’aisinas de tractament automatic de l’occitan per una expleitacion encara mai aprigondida dels tèxtes.

Prepausam de recampar a l’entorn de la taula redonda de cercaires en literatura e en lingüistica que s’apevaràn sus lor experiénça de la bastison d’un còrpus informatizat per escambiar amb los representants del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e del CIRDÒC suls ligams a bastir entre los projèctes per avançar dins la mesa a posita dels tèxtes occitans e sus las amiras de tractament automatic de l’occitan estructuradas per la Fuèlha de Rota pel desvolopament numeric de l’occitan del Congrès, e pel projècte RESTAURE qu'associa mai d’una lenga de França per mutualisar las aisinas e los sabers-fars.

Interveneires :

  • Miriam Bras, Universitat Tolosa - Joan Jaurés
  • Jean-Baptiste Camps, Escòla Nacionala de las Cartas
  • Gilles Couffignal, Universitat París Sorbona
  • Benaset Dazeas, Congrès Permanent de la Lenga Occitana
  • Noëmia Eyraud, CIRDÒC e Universitat Pau Valery (Montpelhièr 3) – LLACS-RedÒc

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Florian Vernet : presentacion de la tresena edicion del 'Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne'

Vinha

En 2020 sortissiá a las Premsas Universitària de La Mediteranèa (PULM) la tresena edicion del Dictionnaire grammatical de l'occitan moderne de Florian Vernet.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.