Lo divendres 14 de julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Miriam Bras animava una presentacion sus los còrpusses informatizats pels estudis occitans. Tornam publicar, per informacion, lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO).

A l’ora d’ara, lo trabalh dels cercaires en lingüistica e en literatura s’apèva de mai en mai sus de corpusses informatizats. Per l’occitan, coma per las autras lengas en dangièr, la bastison de corpusses textuals e d’aisinas de tractament automatic de la lenga es a l’encòp necite per garantir la preséncia de la lenga dins lo mond numeric e per metre a posita dels cercaires de ressorgas e d’aisinas comparablas a çò qu’existís per las autras lengas.

Dempuèi un quinzenat d’ans, mantuns projèctes an espelit per recampar de tèxtes de totas las epòcas jos la formas de concordanças, d’edicions electronicas, de bibliotècas virtualas o de basas textualas (la Concordança de l’Occitan Medieval, lo Còrpus Electronic de l’Occitan Gascon, lo Pichon Thalamus de Montpelhièr, la Biblioteca Tholosana, lo Corpus literari de las Renaissença Gascona, la Bibliotèca Virtula de la TorManha, BaTelÒc, etc.). D’autre latz, devèm complir d’autras escomesas e desvolopar d’aisinas de tractament automatic de l’occitan per una expleitacion encara mai aprigondida dels tèxtes.

Prepausam de recampar a l’entorn de la taula redonda de cercaires en literatura e en lingüistica que s’apevaràn sus lor experiénça de la bastison d’un còrpus informatizat per escambiar amb los representants del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e del CIRDÒC suls ligams a bastir entre los projèctes per avançar dins la mesa a posita dels tèxtes occitans e sus las amiras de tractament automatic de l’occitan estructuradas per la Fuèlha de Rota pel desvolopament numeric de l’occitan del Congrès, e pel projècte RESTAURE qu'associa mai d’una lenga de França per mutualisar las aisinas e los sabers-fars.

Interveneires :

  • Miriam Bras, Universitat Tolosa - Joan Jaurés
  • Jean-Baptiste Camps, Escòla Nacionala de las Cartas
  • Gilles Couffignal, Universitat París Sorbona
  • Benaset Dazeas, Congrès Permanent de la Lenga Occitana
  • Noëmia Eyraud, CIRDÒC e Universitat Pau Valery (Montpelhièr 3) – LLACS-RedÒc

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.