mars

Un article publicat dins la revista Science lo 25 de julhet de 2018 afortís l'existéncia d'un volum d'aiga josterran important sul planeta Mars.

L'article se titola Radar evidence of subglacial liquid water on Mars

La preséncia d'aiga liquida es un elements important per que se pòsca desvolopar la vida. D'aquí la multiplicacion de las missions robotizadas dins lo sistèma solar per fin de n'establir la preséncia.

Aquesta descobèrta es deguda a la pichona nau espaciala europèa Mars Express e daissa pensar que d'aiga liquida sus Mars non se tròba pas solament que de faiçon temporari dins de pichons rajòls, coma constatat recentament, mas que i a de massas importantas e permanentas.

La resèrva descobèrt s'espandiriá sus un vintenat de quilomètres, a una prigondor de 1,5 quilomètre. Es localizada prèp del Pòl Sud. Pro establa, podriá èsser lo luòc de desvolopament de vidas microbianas.

Pr'aquò aquela aiga es frecha e fòrça cargada en sal, es justament aquela fòrta concentracion en sal que la manten a l'estat liquide. Tot aquò ajuda pas al desvolopament de la vida tala que coneguda sus Tèrra.

*

Lo projècte Mars Express es bailejat per l'ESA (European Space Agency). Es la societat Astrium basada a Tolosa que n'assegurèt lo desvolopament.

La sonda es estada mandada dins l'espaci en 2003 per una fusada Soyuz. Dempuèi arrèsta pas de mandar de donadas que son puèi esplechadas per diferentas còlas de scientifcs de per lo mond.

A per mission de cartografiar lo planeta e d'establir la composicion dels sòls e de l'atmosfèra. D'arrèu, dempuèi 2003, trabalha.


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.