Lo director d'AstraZeneca Pascal Soriot assegurèt dins lo jornal britanic The Times del 26 de decembre que lo sieu grop aviá trobat una formula permetent de donar al vaccin que desvolopa contra la malautiá a coronavirus dicha covid-19, una eficacitat similara als vaccins de la concuréncia.

Los primièrs tèsts donava una eficacitat de 70 % alara que per los de Pfizer e BioNTech o de Moderna, l'eficacitat seriá de 90 %. Los cercaires d'AstraZeneca aurián, dempuèi, trobada una melhora formula.

Lo regulator britanic, la MHRA, se deu prononciar dins los jorns que venon sus aquel vaccin desvolopat en collaboracion amb l'universitat d'Oxfòrd. Las campanhas de vaccinacion amb aquel novèl produch podrián debutar en genièr de 2021.

Aquel vaccin presenta d'avantages : es mens car de produsir e se pòt servar a de temperaturas mens bassas que lo de Pfizer e BioNTech çò que simplifica grandament la logistica e donc l'organizacion generala de las campanhas de vaccinacion.

Aquestas an debutadas un pauc pertot dins lo mond. En Euròpa : lo dimars 8 de decembre al Reialme Unit e lo dimenge 27 de decembre de 2020 dins l'Union.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).