Lo director d'AstraZeneca Pascal Soriot assegurèt dins lo jornal britanic The Times del 26 de decembre que lo sieu grop aviá trobat una formula permetent de donar al vaccin que desvolopa contra la malautiá a coronavirus dicha covid-19, una eficacitat similara als vaccins de la concuréncia.

Los primièrs tèsts donava una eficacitat de 70 % alara que per los de Pfizer e BioNTech o de Moderna, l'eficacitat seriá de 90 %. Los cercaires d'AstraZeneca aurián, dempuèi, trobada una melhora formula.

Lo regulator britanic, la MHRA, se deu prononciar dins los jorns que venon sus aquel vaccin desvolopat en collaboracion amb l'universitat d'Oxfòrd. Las campanhas de vaccinacion amb aquel novèl produch podrián debutar en genièr de 2021.

Aquel vaccin presenta d'avantages : es mens car de produsir e se pòt servar a de temperaturas mens bassas que lo de Pfizer e BioNTech çò que simplifica grandament la logistica e donc l'organizacion generala de las campanhas de vaccinacion.

Aquestas an debutadas un pauc pertot dins lo mond. En Euròpa : lo dimars 8 de decembre al Reialme Unit e lo dimenge 27 de decembre de 2020 dins l'Union.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.