Lo director d'AstraZeneca Pascal Soriot assegurèt dins lo jornal britanic The Times del 26 de decembre que lo sieu grop aviá trobat una formula permetent de donar al vaccin que desvolopa contra la malautiá a coronavirus dicha covid-19, una eficacitat similara als vaccins de la concuréncia.

Los primièrs tèsts donava una eficacitat de 70 % alara que per los de Pfizer e BioNTech o de Moderna, l'eficacitat seriá de 90 %. Los cercaires d'AstraZeneca aurián, dempuèi, trobada una melhora formula.

Lo regulator britanic, la MHRA, se deu prononciar dins los jorns que venon sus aquel vaccin desvolopat en collaboracion amb l'universitat d'Oxfòrd. Las campanhas de vaccinacion amb aquel novèl produch podrián debutar en genièr de 2021.

Aquel vaccin presenta d'avantages : es mens car de produsir e se pòt servar a de temperaturas mens bassas que lo de Pfizer e BioNTech çò que simplifica grandament la logistica e donc l'organizacion generala de las campanhas de vaccinacion.

Aquestas an debutadas un pauc pertot dins lo mond. En Euròpa : lo dimars 8 de decembre al Reialme Unit e lo dimenge 27 de decembre de 2020 dins l'Union.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Mission Artemis I : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.