Lo dròne Skeyetech © Azur Drones

Skeyetech, lo dròne autonòm d'Azur Drones

La societat Azur Drones basada a Merinhac desvolopa un pichon aeronèf autonòm : Skeyetech.

Aquel dròne de 6,5 quilograms per 80 cm de larg permet de far de susvelhança via l'utilizacion de camèras – vidèo, termica e enfraroge – embarcadas.

Aquel aparelh es lo primièr a dispausar en França d'una autorizacion de vòl de la Direccion Generala de l'Aviacion Civila (DGLA) per se deplaçar d'un biais autonòm sus de sites privats.

Azur Drone se concentre sul desvolopament e la comercializacion del dròne Skeyetech que produsís pel moment, en 2019, a qualques unitats per mes. Los aparelhs pòdon èsser crompats o logats.

Los sieus clients son d'entrepresas industrialas que possedisson de grands espacis de susvelhars : enfrastructuras gazièras o petrolièras, centralas electricas, barratges, zònas de stocatges, parquing, pòrts, etc.

Lo sector es en plen desvolopament e fòrtament concurencial. De notar sul meteis sector la preséncia de Percepto e d'Airbotics, doas societats israelianas.


Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.