Fòto Perseverance
Detalh de la primièra fotografia mandada per Perseverance a la Tèrra

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars.

Lo dijòus 18 de febrièr de 2021 après mai de siès meses de viatge dins lo sistèma solar lo robòt estatsunidenc de la NASA es arribat a sa destinacion.

Otís d'exploracion scientifica Perseverance, qu'èra estat mandat lo 30 de julhet de 2020, deu permetre d'obténer de donadas mai precisas encara qu'aquelas obtengudas per son predecessor lo robòt Curiosity.

Las complèxas operacions previstas per pausar lo robòt sul sòl marcian se son plan passadas, l'astromobila posquèt après los primièrs tèsts mandar sens problèmas los sieus primièrs images.

Lo robòt es equipat d'aparelhs que li permetràn d'analisar lo sòl. L'objectiu de la mission es de saupre se de vida se posquèt desvolopar pel passat.

Las informacions recampadas precedentament per Curiosity permetan simplament de dire qu'aquesta foguèt possibla. Mas cap d'indicas seguras de sa preséncia son pas pr'aquò estadas relevadas.

Aquesta mission tornarà pas menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian. Una mission bailejada per l'ESA (European Space Agency) e la NASA es en preparacion per aquò far. Es dicha MSR per Mars Sample Return e deu debutar en 2026.

Infografic Perseverance

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.