Fòto Perseverance
Detalh de la primièra fotografia mandada per Perseverance a la Tèrra

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars.

Lo dijòus 18 de febrièr de 2021 après mai de siès meses de viatge dins lo sistèma solar lo robòt estatsunidenc de la NASA es arribat a sa destinacion.

Otís d'exploracion scientifica Perseverance, qu'èra estat mandat lo 30 de julhet de 2020, deu permetre d'obténer de donadas mai precisas encara qu'aquelas obtengudas per son predecessor lo robòt Curiosity.

Las complèxas operacions previstas per pausar lo robòt sul sòl marcian se son plan passadas, l'astromobila posquèt après los primièrs tèsts mandar sens problèmas los sieus primièrs images.

Lo robòt es equipat d'aparelhs que li permetràn d'analisar lo sòl. L'objectiu de la mission es de saupre se de vida se posquèt desvolopar pel passat.

Las informacions recampadas precedentament per Curiosity permetan simplament de dire qu'aquesta foguèt possibla. Mas cap d'indicas seguras de sa preséncia son pas pr'aquò estadas relevadas.

Aquesta mission tornarà pas menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian. Una mission bailejada per l'ESA (European Space Agency) e la NASA es en preparacion per aquò far. Es dicha MSR per Mars Sample Return e deu debutar en 2026.

Infografic Perseverance

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.