CST-100
L'astronau CST-100 tala qu'imaginada per sos conceptors

La CST-100 Starliner de Boeing

La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner que permetrà, en concuréncia amb la Crew Dragon, de menar d'astronautas en orbita bassa.

Un primièr ensag en 2019 se passèt mal, la nau se posquèt pas amarrar a l'ISS.

La CST-100 Starliner es prevista per transportar sèt personas. Contrariament a la Crew Dragon possedirà un modul de servici independent. Es estada concebuda per èsser reutilizabla.

Lo sigle CST es per Crew Space Transportation. La chifra 100 es per l'altitud a la quala se tròba la linha de Kármán, limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci.

Aqueles veïculs, CST-100 e Crew Dragon, son estats concebuts en responsa a una demanda de la NASA (programa CCDeV) que après lo vòl en 2011 de sa darrièra naveta non podiá pas mandar dins l'espaci d'astronautas de faiçon independenta, dependiá de Russia. Tres societats son estadas retengudas per desvolopar aquel material novèl (capsula o naveta) :

  • Boeing amb la capsula CST-100 Starliner ;
  • SpaceX amb sa capsula Crew Dragon ;
  • e Sierra Nevada amb sa naveta Dream Chaser.

La Dragon Crew es operacionala dempuèi 2020. La capsula CST-100 Starliner deu èsser experimentada en 2021 sens passatgièrs.

La naveta Dream Chaser es en cors de desvolopament.


L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.