CST-100
L'astronau CST-100 tala qu'imaginada per sos conceptors

La CST-100 Starliner de Boeing

La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner que permetrà, en concuréncia amb la Crew Dragon, de menar d'astronautas en orbita bassa.

Un primièr ensag en 2019 se passèt mal, la nau se posquèt pas amarrar a l'ISS.

La CST-100 Starliner es prevista per transportar sèt personas. Contrariament a la Crew Dragon possedirà un modul de servici independent. Es estada concebuda per èsser reutilizabla.

Lo sigle CST es per Crew Space Transportation. La chifra 100 es per l'altitud a la quala se tròba la linha de Kármán, limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci.

Aqueles veïculs, CST-100 e Crew Dragon, son estats concebuts en responsa a una demanda de la NASA (programa CCDeV) que après lo vòl en 2011 de sa darrièra naveta non podiá pas mandar dins l'espaci d'astronautas de faiçon independenta, dependiá de Russia. Tres societats son estadas retengudas per desvolopar aquel material novèl (capsula o naveta) :

  • Boeing amb la capsula CST-100 Starliner ;
  • SpaceX amb sa capsula Crew Dragon ;
  • e Sierra Nevada amb sa naveta Dream Chaser.

La Dragon Crew es operacionala dempuèi 2020. La capsula CST-100 Starliner deu èsser experimentada en 2021 sens passatgièrs.

La naveta Dream Chaser es en cors de desvolopament.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.