CST-100
L'astronau CST-100 tala qu'imaginada per sos conceptors

La CST-100 Starliner de Boeing

La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner que permetrà, en concuréncia amb la Crew Dragon, de menar d'astronautas en orbita bassa.

Un primièr ensag en 2019 se passèt mal, la nau se posquèt pas amarrar a l'ISS.

La CST-100 Starliner es prevista per transportar sèt personas. Contrariament a la Crew Dragon possedirà un modul de servici independent. Es estada concebuda per èsser reutilizabla.

Lo sigle CST es per Crew Space Transportation. La chifra 100 es per l'altitud a la quala se tròba la linha de Kármán, limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci.

Aqueles veïculs, CST-100 e Crew Dragon, son estats concebuts en responsa a una demanda de la NASA (programa CCDeV) que après lo vòl en 2011 de sa darrièra naveta non podiá pas mandar dins l'espaci d'astronautas de faiçon independenta, dependiá de Russia. Tres societats son estadas retengudas per desvolopar aquel material novèl (capsula o naveta) :

  • Boeing amb la capsula CST-100 Starliner ;
  • SpaceX amb sa capsula Crew Dragon ;
  • e Sierra Nevada amb sa naveta Dream Chaser.

La Dragon Crew es operacionala dempuèi 2020. La capsula CST-100 Starliner deu èsser experimentada en 2021 sens passatgièrs.

La naveta Dream Chaser es en cors de desvolopament.


Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.