Mission Inspiration4
Vista dempuèi la capsula Crew Dragon del temps de la mission Inspiration4

Lo dimècres 15 de setembre de 2021 la societat SpaceX mandèt en orbita quatre personas.

Aquò èra lo primièr còp dins l'istòria qu'un equipatge non professional èra aital botat en orbita. Los passatgièrs son tornat sus tèrra lo dissabte 18 de setembre. La mission aviá per nom : Inspiration4.

Aqueste estiu las societats Virgin Galactic e Blue Origin an elas tanben experimentat lor dispositiu per desvolopar lo torisme espacial. Mas contrariament a SpaceX se son contentadas de far far a lors passatgièrs un pichon saut en nauta altitud sens los botar en orbita.

Es una capsula Crew Dragon qu'es estada emplegada lo 15 de setembre, capsula que la societat emplega correntament per menar d'astronautas vèrs l'ISS.

L'orbita d'aquesta mission de léser èra prevista a 575 quilomètres d'altitud. Los passagièrs eràn donc un pauc pus luènh de la Tèrra que los astronautas de l'ISS. Son demorats en orbita tres jorns. Faguèron 15 còps lo torn del glòbe terrèstre cada jorn abans de tornar càser.

Es una fusada Falcon 9 que foguèt emplegada per la mesa an orbita de la capsula partida dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida.

Lo comandant de la mission, Jared Isaacman, èra accompanhat de Hayley Arceneaux, Sian Proctor e Chris Sembroski.

Lo vòl èra automatic. Los passatgièrs èran pr'aquò estats formats per prene lo contraròle de l'astronau en cas de problèma.

Inspiration4, Elon Musk e los passatgièrs

Elon Musk e los passatgièrs de la mission Inspiration4


Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.