CityAirbus NextGen
Lo CityAirbus nòva generacion tal que previst © Airbus

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

La comunicacion es estada facha a l'escasença de l'eveniment Pioneering Sustainable Aerospace que lo constructor organizava dins la vila.

L'aeronèf en projècte serà equipat d'una ala fixa, d'una coa en forma de V e de uèch motors electrics a elice. Podrà carrejar quatre personas. L'aparelh serà a zèro emission.

Bruno Even, CEO d'Airbus Helicoptèrs en carga del desvolopament d'aquel nòu mòde de transpòrt precisèt que la societat èra « a cocrear un mercat totalament novèl a mand de permetre en vila de desplaçaments aerians sostenibles d'un punt de vist environamental e social. Airbus pensa que las dificultats de superar concernisson mai l'integracion urbana, l'acceptacion del public e l'automatizacion de la gestion del trafic aerian que la tecnologia e lo modèl economic ».

CityAirbus se podriá desplaçar fins a 80 km e aténer una velocitat de 120 km/h.

Al nivèl sonòr, en vòl, las emissions serán de 65 dB(A) e a mens de 70 dB(A) del temps de l'aterratge.

Los aparelhs de tèst precedent desvolopats pel constructor, Vahana e CityAirbus demonstrators, an ja efectuats 242 vòls e se son desplaçats sus un milièr de quilomètres. Son aqueles experiments qu'an permetut la definicion del CityAirbus NextGen.

Lo vòl del primièr prototip es previst per 2023. Las certificacions son esperadas per 2025.

CityAirbus NextGen

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.