CityAirbus NextGen
Lo CityAirbus nòva generacion tal que previst © Airbus

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

La comunicacion es estada facha a l'escasença de l'eveniment Pioneering Sustainable Aerospace que lo constructor organizava dins la vila.

L'aeronèf en projècte serà equipat d'una ala fixa, d'una coa en forma de V e de uèch motors electrics a elice. Podrà carrejar quatre personas. L'aparelh serà a zèro emission.

Bruno Even, CEO d'Airbus Helicoptèrs en carga del desvolopament d'aquel nòu mòde de transpòrt precisèt que la societat èra « a cocrear un mercat totalament novèl a mand de permetre en vila de desplaçaments aerians sostenibles d'un punt de vist environamental e social. Airbus pensa que las dificultats de superar concernisson mai l'integracion urbana, l'acceptacion del public e l'automatizacion de la gestion del trafic aerian que la tecnologia e lo modèl economic ».

CityAirbus se podriá desplaçar fins a 80 km e aténer una velocitat de 120 km/h.

Al nivèl sonòr, en vòl, las emissions serán de 65 dB(A) e a mens de 70 dB(A) del temps de l'aterratge.

Los aparelhs de tèst precedent desvolopats pel constructor, Vahana e CityAirbus demonstrators, an ja efectuats 242 vòls e se son desplaçats sus un milièr de quilomètres. Son aqueles experiments qu'an permetut la definicion del CityAirbus NextGen.

Lo vòl del primièr prototip es previst per 2023. Las certificacions son esperadas per 2025.

CityAirbus NextGen

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.