Spectrum, Isar Aerospace
La fusada Spectrum tala qu'imaginada © Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Alara qu'en Euròpa l'industria dels lançaments se concentra al torn d'ArianeGroup dins un païsatge que pòt pareisse petrificat, contrariament a los dels Estats Units ont los actors se multiplican, Isar Aerospace assaja de far ausir sa votz.

Desvolopan lo microfusada Spectrum que deuriá poder mandar en orbita bassa 1 000 kg de carga utila. Produsisson tanben lo motor : Aquila.

En 2021 an poscut levar 180 milions de dollars e son fondator Daniel Metzler podiá alara declarar : « Avèm totes los finançaments necessaris pels nòstres primièrs lançaments. »

Aquestes son programats per 2022.

La societat a ja reçaupudas de comandas per de lançaments notadament d'Airbus Defence & Space e passèt d'accòrds per poder operar dempuèi los spacepòrts d'Andøya Space en Norvègia e de Kourou en Guaiana.

Isar Aerospace es la primièra societat Europèa de servici de lançament que los finançaments ne son totalament privats.

Recentament en genièr de 2022 reçaupèran lo prèmi EIC Horizon de l'Union Europèa. De 10 milions d'èuros, aqueste a per vocacion d'ajudar lo desvolopament d'entrepresas que facilitan la mesa an orbita de satellits.


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Vidèo : lo tambornet

Tambornet

Presentacion de jòc de bala al tambornet. Una vidèo del CIRDÒC.

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.