Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023
Tèst dels motors de la Super Heavy lo 9 de febrièr de 2023 a Boca Chica, Texas

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Aqueste còp son estats alucats trenta un motors de cotria suls trenta tres. Un dels motors foguèt pas alucat pels ingeniaires e aguèran de n'escantir un que foncionavan pas coma cal. La manca de dos motors segon Elon Musk tornariá pas metre en causa la mesa en orbita del Starship.

Los ensages d'aquel veïcul espacial novèl e de la fusada concebuda per lo menar dins l'espaci debutèran en 2020, après los primièrs saut del Starhopper en 2019 que prefigurava l'aparelh de venir. Aqueles tèsts, suborbitals, foguèron efectuats sus d'aparelhs nommats SN (per Serial Number) entre 2020 e 2021. Lo SN15 en 2021 se pausèt coma cal al mes de mai.

Manca desenant al constructor de mandar lo veïcul dins l'espaci e de lo recuperar. Es per aquò que la fusada Super Heavy es estada concebuda. Lo ensages del 9 de febrièr concernissián los motors d'aquela fusada.

Un tèst complet amb un mandadís dins l'espaci del Starship e sa recuperacion sus Tèrra es previst pel mes de març de 2023.

Los Raptors de la Super Heavy

Los 33 motors de la Super Heavy abans lo tèst

Motor Raptor

Un motor dich Raptor


Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Punt de vista d'Ives Roqueta sus l'occitanisme (1965)

La revista Viure en 1965 interrogava los actors de l'occitanisme del temps. Aquí lo testimoniatge d'Ives Roqueta.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.