Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023
Tèst dels motors de la Super Heavy lo 9 de febrièr de 2023 a Boca Chica, Texas

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Aqueste còp son estats alucats trenta un motors de cotria suls trenta tres. Un dels motors foguèt pas alucat pels ingeniaires e aguèran de n'escantir un que foncionavan pas coma cal. La manca de dos motors segon Elon Musk tornariá pas metre en causa la mesa en orbita del Starship.

Los ensages d'aquel veïcul espacial novèl e de la fusada concebuda per lo menar dins l'espaci debutèran en 2020, après los primièrs saut del Starhopper en 2019 que prefigurava l'aparelh de venir. Aqueles tèsts, suborbitals, foguèron efectuats sus d'aparelhs nommats SN (per Serial Number) entre 2020 e 2021. Lo SN15 en 2021 se pausèt coma cal al mes de mai.

Manca desenant al constructor de mandar lo veïcul dins l'espaci e de lo recuperar. Es per aquò que la fusada Super Heavy es estada concebuda. Lo ensages del 9 de febrièr concernissián los motors d'aquela fusada.

Un tèst complet amb un mandadís dins l'espaci del Starship e sa recuperacion sus Tèrra es previst pel mes de març de 2023.

Los Raptors de la Super Heavy

Los 33 motors de la Super Heavy abans lo tèst

Motor Raptor

Un motor dich Raptor


L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.