Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023
Tèst dels motors de la Super Heavy lo 9 de febrièr de 2023 a Boca Chica, Texas

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Aqueste còp son estats alucats trenta un motors de cotria suls trenta tres. Un dels motors foguèt pas alucat pels ingeniaires e aguèran de n'escantir un que foncionavan pas coma cal. La manca de dos motors segon Elon Musk tornariá pas metre en causa la mesa en orbita del Starship.

Los ensages d'aquel veïcul espacial novèl e de la fusada concebuda per lo menar dins l'espaci debutèran en 2020, après los primièrs saut del Starhopper en 2019 que prefigurava l'aparelh de venir. Aqueles tèsts, suborbitals, foguèron efectuats sus d'aparelhs nommats SN (per Serial Number) entre 2020 e 2021. Lo SN15 en 2021 se pausèt coma cal al mes de mai.

Manca desenant al constructor de mandar lo veïcul dins l'espaci e de lo recuperar. Es per aquò que la fusada Super Heavy es estada concebuda. Lo ensages del 9 de febrièr concernissián los motors d'aquela fusada.

Un tèst complet amb un mandadís dins l'espaci del Starship e sa recuperacion sus Tèrra es previst pel mes de març de 2023.

Los Raptors de la Super Heavy

Los 33 motors de la Super Heavy abans lo tèst

Motor Raptor

Un motor dich Raptor


Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).