Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023
Tèst dels motors de la Super Heavy lo 9 de febrièr de 2023 a Boca Chica, Texas

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Aqueste còp son estats alucats trenta un motors de cotria suls trenta tres. Un dels motors foguèt pas alucat pels ingeniaires e aguèran de n'escantir un que foncionavan pas coma cal. La manca de dos motors segon Elon Musk tornariá pas metre en causa la mesa en orbita del Starship.

Los ensages d'aquel veïcul espacial novèl e de la fusada concebuda per lo menar dins l'espaci debutèran en 2020, après los primièrs saut del Starhopper en 2019 que prefigurava l'aparelh de venir. Aqueles tèsts, suborbitals, foguèron efectuats sus d'aparelhs nommats SN (per Serial Number) entre 2020 e 2021. Lo SN15 en 2021 se pausèt coma cal al mes de mai.

Manca desenant al constructor de mandar lo veïcul dins l'espaci e de lo recuperar. Es per aquò que la fusada Super Heavy es estada concebuda. Lo ensages del 9 de febrièr concernissián los motors d'aquela fusada.

Un tèst complet amb un mandadís dins l'espaci del Starship e sa recuperacion sus Tèrra es previst pel mes de març de 2023.

Los Raptors de la Super Heavy

Los 33 motors de la Super Heavy abans lo tèst

Motor Raptor

Un motor dich Raptor


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.