Nyx, The Exploration Company
La capsula Nyx tala qu'imaginada © The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

The Exploration Company, jove societat europèa, trabalha al desvolopament d'un modèl de transpòrt espacial : la capsula Nyx. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, es estada creada en 2021.

Axiom Space, entrepresa basada a Houston, als Estat Units es la primièra entitat privada a ofrir un servici de vòl abitat vèrs l'espaci. Tres missions son ja estadas organizadas entre abril de 2022 e genièr de 2024. Se fan al dintre de l'ISS (International Space Station), en acòrd amb la NASA. Los astronautas d'Axiom Space utilizan la capsula Dragon de SpaceX per jónher l'espaci.

L'acòrd signat entre las doas entitats, en septembre de 2023, prevei lo mandadís, amb lo veïcul Nyx de The Exploracion Company, de merças fins a l'estacion d'Axiom. La primièra liurason es pas prevista abans 2027.

Axiom Space possedís pas encara, en 2024, d'estacion privada en orbita bassa. Aquesta es en projècte. Los primièrs estudis efectuats en collaboracion amb la NASA son acabats. Las primièras estructuras son en construcions amb lor partenari, Thales Alenia Space.

Lo primièr modul deuriá èsser mandat dins l'espaci en 2026. Serà pas independent mas conectat a l'ISS.

Lo primièr vòl d'ensag per la capsula Nyx es previst per 2024.


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.