Nyx, The Exploration Company
La capsula Nyx tala qu'imaginada © The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

The Exploration Company, jove societat europèa, trabalha al desvolopament d'un modèl de transpòrt espacial : la capsula Nyx. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, es estada creada en 2021.

Axiom Space, entrepresa basada a Houston, als Estat Units es la primièra entitat privada a ofrir un servici de vòl abitat vèrs l'espaci. Tres missions son ja estadas organizadas entre abril de 2022 e genièr de 2024. Se fan al dintre de l'ISS (International Space Station), en acòrd amb la NASA. Los astronautas d'Axiom Space utilizan la capsula Dragon de SpaceX per jónher l'espaci.

L'acòrd signat entre las doas entitats, en septembre de 2023, prevei lo mandadís, amb lo veïcul Nyx de The Exploracion Company, de merças fins a l'estacion d'Axiom. La primièra liurason es pas prevista abans 2027.

Axiom Space possedís pas encara, en 2024, d'estacion privada en orbita bassa. Aquesta es en projècte. Los primièrs estudis efectuats en collaboracion amb la NASA son acabats. Las primièras estructuras son en construcions amb lor partenari, Thales Alenia Space.

Lo primièr modul deuriá èsser mandat dins l'espaci en 2026. Serà pas independent mas conectat a l'ISS.

Lo primièr vòl d'ensag per la capsula Nyx es previst per 2024.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.