Nyx, The Exploration Company
La capsula Nyx tala qu'imaginada © The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

The Exploration Company, jove societat europèa, trabalha al desvolopament d'un modèl de transpòrt espacial : la capsula Nyx. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, es estada creada en 2021.

Axiom Space, entrepresa basada a Houston, als Estat Units es la primièra entitat privada a ofrir un servici de vòl abitat vèrs l'espaci. Tres missions son ja estadas organizadas entre abril de 2022 e genièr de 2024. Se fan al dintre de l'ISS (International Space Station), en acòrd amb la NASA. Los astronautas d'Axiom Space utilizan la capsula Dragon de SpaceX per jónher l'espaci.

L'acòrd signat entre las doas entitats, en septembre de 2023, prevei lo mandadís, amb lo veïcul Nyx de The Exploracion Company, de merças fins a l'estacion d'Axiom. La primièra liurason es pas prevista abans 2027.

Axiom Space possedís pas encara, en 2024, d'estacion privada en orbita bassa. Aquesta es en projècte. Los primièrs estudis efectuats en collaboracion amb la NASA son acabats. Las primièras estructuras son en construcions amb lor partenari, Thales Alenia Space.

Lo primièr modul deuriá èsser mandat dins l'espaci en 2026. Serà pas independent mas conectat a l'ISS.

Lo primièr vòl d'ensag per la capsula Nyx es previst per 2024.


Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.