Nyx, The Exploration Company
La capsula Nyx tala qu'imaginada © The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

The Exploration Company, jove societat europèa, trabalha al desvolopament d'un modèl de transpòrt espacial : la capsula Nyx. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, es estada creada en 2021.

Axiom Space, entrepresa basada a Houston, als Estat Units es la primièra entitat privada a ofrir un servici de vòl abitat vèrs l'espaci. Tres missions son ja estadas organizadas entre abril de 2022 e genièr de 2024. Se fan al dintre de l'ISS (International Space Station), en acòrd amb la NASA. Los astronautas d'Axiom Space utilizan la capsula Dragon de SpaceX per jónher l'espaci.

L'acòrd signat entre las doas entitats, en septembre de 2023, prevei lo mandadís, amb lo veïcul Nyx de The Exploracion Company, de merças fins a l'estacion d'Axiom. La primièra liurason es pas prevista abans 2027.

Axiom Space possedís pas encara, en 2024, d'estacion privada en orbita bassa. Aquesta es en projècte. Los primièrs estudis efectuats en collaboracion amb la NASA son acabats. Las primièras estructuras son en construcions amb lor partenari, Thales Alenia Space.

Lo primièr modul deuriá èsser mandat dins l'espaci en 2026. Serà pas independent mas conectat a l'ISS.

Lo primièr vòl d'ensag per la capsula Nyx es previst per 2024.


ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.