Nyx, The Exploration Company
La capsula Nyx tala qu'imaginada © The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

The Exploration Company, jove societat europèa, trabalha al desvolopament d'un modèl de transpòrt espacial : la capsula Nyx. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, es estada creada en 2021.

Axiom Space, entrepresa basada a Houston, als Estat Units es la primièra entitat privada a ofrir un servici de vòl abitat vèrs l'espaci. Tres missions son ja estadas organizadas entre abril de 2022 e genièr de 2024. Se fan al dintre de l'ISS (International Space Station), en acòrd amb la NASA. Los astronautas d'Axiom Space utilizan la capsula Dragon de SpaceX per jónher l'espaci.

L'acòrd signat entre las doas entitats, en septembre de 2023, prevei lo mandadís, amb lo veïcul Nyx de The Exploracion Company, de merças fins a l'estacion d'Axiom. La primièra liurason es pas prevista abans 2027.

Axiom Space possedís pas encara, en 2024, d'estacion privada en orbita bassa. Aquesta es en projècte. Los primièrs estudis efectuats en collaboracion amb la NASA son acabats. Las primièras estructuras son en construcions amb lor partenari, Thales Alenia Space.

Lo primièr modul deuriá èsser mandat dins l'espaci en 2026. Serà pas independent mas conectat a l'ISS.

Lo primièr vòl d'ensag per la capsula Nyx es previst per 2024.


Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».