higgs-candidateLo 4 de julh de 2012 al CERN, los cercaires encargats de las experiéncias ATLAS e CMS presentèron lors resultats. Las doas còlas avián detectat vèrs los 126 gigaelectronvolts (GeV) la preséncia de çò que podiá èsser lo boson de Higgs.

Ambedoas ATLAS e CMS balhavan lo meteis nivèl de significacion sus çò detectat.

Lo papièr de presentacion es estat publicat al mes de septembre. Las donadas presentadas afortisson los resultats anonciats a la debuta del mes de julh - [l'article]

Previst teoricament dins las annadas 60, alara que se desvolopava lo concèpte de simetria rompuda (broken symmetry) dins l'encastre de la teoria electrofebla, la descobèrta experimentala del boson de Higgs afortís lo modèl en vigor : lo Modèl Estandard - [comunicacion de premsa CERN 04/07/2012]


Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.