cern-vista Lo Conselh Europèu per la Recèrca Nucleara, sovent nommat Laboratòri Europèu per la Fisica de las Particulas, a 60 ans, ongan en 2014.

Es estat fondat lo 29 de septembre de 1954. Dotze estats participèran a sa creacion. L'objectiu èra, après los deganàcis de la segonda guèrra mondiala, de reorganizar la recerca europèa sus de basas non militaras.

La tòca primièra del centre es de persegre de recèrcas en sciéncia fisica, mas tanben de propausar al mond un lòc e de mejans per trabalhar en collaboracion, e aquò independement de lor nacion d'origina.

Lo CERN es lo centre de recèrca en fisica de las particulas lo mai important al mond. Foguèt e demòra un dels lòcs ont se fan d'imporantas descobèrtas e aquò dins de domenis variats.

Qualques datas de reténer :

  • 1954 : creacion del CERN.
  • 1960 : Niels Bohr inaugura lo primièr gròs acceleradors a protons (PS).
  • 1971 : lo Super Sincrontron a Proton es bastit (lo SPS 7 quilomètres de circonferéncia).
  • 1983 : la teoria electrofebla es quasi completament confirmada.
  • 1984 : Carlo Rubbia et Simon van der Meer recebon lo Prèmi Nobèl de fisica.
  • 1989 : inauguracion del LEP (Large Electron Positron Collider, 27 quilomètres de circonferéncia). Confirmacion de la teoria electrofebla.
  • 1989 : Tim Berners-Lee trabalha sus çò que devendrà lo World Wide Web. Implementa la primièra comunicacion via un transfèrt HTTP entre un client e un servidor. Primièra adreça web : info.cern.ch
  • 1992 : Georges Charpak reçaup lo Prèmi Nobèl de fisica per son trabalh sus las cambras multifils, aplech per detectar las particulas elementàrias.
  • 1995 : primièra producion d'un atòm d'anti-idrogèn (experiéncia LEAR Low Energy Antiproton Ring).
  • 2008 : debuta de l'explechacion del LHC (Large Hadron Collider) que remplaça lo LEP.
  • 2010 : primièra captura d'atòm d'anti-idrogèn.
  • 2012 : descobèrta del boson de Higgs. En 2013 Peter Higgs e François Englert recebon lo Prèmi Nobèl de fisica per lor descobèrta - dins las annadas seisantas - del mecanisme que nos permet de compréner l'origina de la massa de las particulas, mecanisma que prevei lo boson de Higgs.

Lo site del CERN [aquí]


L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.