Lo PC Kubb de Bleujour
Lo PC Kubb de Bleujour

Bleujour concep e produsís a Tolosa d'ordinators. L'assemblatge e la fabricacion de l'estructura de lors produches se far en Euròpa mas entrò ara la majoritat dels compausants electronics èran fabricats en Asia, preveson en 2022 de fisar una part de la producion de las cartas maires, còr dels ordinators, a l'entrepresa Syselec basada a Castres.

Amb aquelas cartas lo fabrican afortís son implantacion en Occitània.

L'entrepresa se faguèt coneise amb son pichon PC dich Kubb que lo primièr exemplari foguèt mes en venda en 2014. Dempuèi an diversificada lor ofèrta amb Octo, Wave, Move o encara de PC portables.

Los engenhaires de Bleujour assajan de definir d'ordinators adaptats a totes los besonhs. Son atentius al bruch que pòdon far, e lor gamma comprend de PC completament silencioses, sens ventadors. Al nivèl de la poténcia l'ofèrta es multipla : lo client pòt causir entre diferents processors. Cadun es quasi liure de far son ordinator a la carta.

Al nivèl dels sistèmas d'explechacion, los PC pòdon èsser verge o equipat de Linux o Windows.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.