Artificial Intelligence Europe 2021
Lo 21 d'abril de 2021 la Comission propausèt d'especificacions tecnicas per l'IA

D'algoritmes son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion per reconeisse la cara de las gens, las voses, identificar de musicas, d'imatges, per far de traduccions, legir o encara escriure d'articles. Lor usatge es pas reglamentat. Deman menaràn de veituras, d'avions e podrián sonhar.

Las tecnicas emplegadas son dichas « d'intelligéncia artificiala » (IA). Apelacion injustificada e falsa. Los aparelhs que l'utilizan an pas res d'intelligent, rasonan pas, comprenon pas, espepiçan simplament pel menut de donadas, las organizan.

Mai qu'una se disent intelligéncia, es la mesa a disposicion massisas de donadas recampadas amb los aparelhs conectats : telefonets, ordenadors e deman veituras o tot tipe d'aparelh conectact, e la possibilitat de las explechar amb de calculators de mai en mai poderoses que permeton lo desvolopament d'aquelas tecnicas d'IA.

Los interèsses eles, tan al nivèl industrial, comercial que politic son gigants. Fan dempuèi ja un bon detzenat d'ans la riquesa dels Amazon e consòrts.

L'utilizacion d'aqueles algoritmes pòt menar de riscs. Per n'assegurar lo desvolopament e protegir los europèus, la Comission presentèt lo dimècre 21 d'abril de 2021, un projècte de reglamentacion. Per ela « l'uman deu demorar al centre » e las avançadas se devon far en tenent compte dels limits qu'impausa l'etica.

Lo tèxt prevei d'enebir d'usatges que menaçarián los dreches fondamentals. Coma per exemple la mesa en plaça de dispositius de susvelhanças generalizadas o de mejans permetent d'organizar la manipulacion dels comportaments o de las opinions. Sonque d'autorizacions derogatòrias serián autorizadas per fin d'assegurar la securitat publica.

Lo tèxt prevei que la mesa sul mercat nòstre de produches utilizant de tecnicas d'IA seriá possibla sonque se lo foncionament d'aqueles produches es confòrmes a las leis europèas.

Extrach de la dicha de Margarethe Vestager, comissària en carga d'aquel subjècte :

« En matèria d'intelligéncia artificiala, la fisança es una necessitat pas un luxe. En adoptant aquelas règlas que faràn datas, l'Union Europèa prend l'iniciativa d'elaborar de nòrmas nòvas e globalas per garantir que l'IA siá digna de fisança. En establiguent las nòrmas, podèm aviar una tecnologia etica d'en pertot de pel mond tot en assegurant la competitivitat de l'Union Europèa. A l'espròva del temps e favorabla a l'inovacions, las règlas propausadas s'aplicaràn quand aquò serà estrictament necessari : quand la securitat e los dreches fondamentals dels ciutadans de l'Union Europèa seràn en jòc. »

Thierry Breton de son costat declarèt :

« L'IA es un mejan, pas un fin. Naseja dempuèi qualques detzenats d'ans mas possedís desenant mercés a la poténcia dels calculators de capacitats nòvas. Aquò balha de possibilitats de desvolopament immensas dins de domènis divèrs, coma la santat, lo transpòrt, l'energia, l'agricultura, lo torisme o la cibersecuritat. Pr'aquò presenta de riscs. Las proposicions fachas uèi an per tòca d'afortir la posicion europèa coma la d'un còr d'excelléncia en IA, del laboratòri al mercat ; d'assegurar que l'IA en Euròpa respècte las nòstras valors e règlas ; e de mestrejar lo potencial de l'IA per l'utilizar al nivèl industrial. »

Las especificacions tecnicas propausadas lo 21 d'abril de 2021 son estadas acceptadas pels Estats membres lo 22.


Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).