Artificial Intelligence Europe 2021
Lo 21 d'abril de 2021 la Comission propausèt d'especificacions tecnicas per l'IA

D'algoritmes son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion per reconeisse la cara de las gens, las voses, identificar de musicas, d'imatges, per far de traduccions, legir o encara escriure d'articles. Lor usatge es pas reglamentat. Deman menaràn de veituras, d'avions e podrián sonhar.

Las tecnicas emplegadas son dichas « d'intelligéncia artificiala » (IA). Apelacion injustificada e falsa. Los aparelhs que l'utilizan an pas res d'intelligent, rasonan pas, comprenon pas, espepiçan simplament pel menut de donadas, las organizan.

Mai qu'una se disent intelligéncia, es la mesa a disposicion massisas de donadas recampadas amb los aparelhs conectats : telefonets, ordenadors e deman veituras o tot tipe d'aparelh conectact, e la possibilitat de las explechar amb de calculators de mai en mai poderoses que permeton lo desvolopament d'aquelas tecnicas d'IA.

Los interèsses eles, tan al nivèl industrial, comercial que politic son gigants. Fan dempuèi ja un bon detzenat d'ans la riquesa dels Amazon e consòrts.

L'utilizacion d'aqueles algoritmes pòt menar de riscs. Per n'assegurar lo desvolopament e protegir los europèus, la Comission presentèt lo dimècre 21 d'abril de 2021, un projècte de reglamentacion. Per ela « l'uman deu demorar al centre » e las avançadas se devon far en tenent compte dels limits qu'impausa l'etica.

Lo tèxt prevei d'enebir d'usatges que menaçarián los dreches fondamentals. Coma per exemple la mesa en plaça de dispositius de susvelhanças generalizadas o de mejans permetent d'organizar la manipulacion dels comportaments o de las opinions. Sonque d'autorizacions derogatòrias serián autorizadas per fin d'assegurar la securitat publica.

Lo tèxt prevei que la mesa sul mercat nòstre de produches utilizant de tecnicas d'IA seriá possibla sonque se lo foncionament d'aqueles produches es confòrmes a las leis europèas.

Extrach de la dicha de Margarethe Vestager, comissària en carga d'aquel subjècte :

« En matèria d'intelligéncia artificiala, la fisança es una necessitat pas un luxe. En adoptant aquelas règlas que faràn datas, l'Union Europèa prend l'iniciativa d'elaborar de nòrmas nòvas e globalas per garantir que l'IA siá digna de fisança. En establiguent las nòrmas, podèm aviar una tecnologia etica d'en pertot de pel mond tot en assegurant la competitivitat de l'Union Europèa. A l'espròva del temps e favorabla a l'inovacions, las règlas propausadas s'aplicaràn quand aquò serà estrictament necessari : quand la securitat e los dreches fondamentals dels ciutadans de l'Union Europèa seràn en jòc. »

Thierry Breton de son costat declarèt :

« L'IA es un mejan, pas un fin. Naseja dempuèi qualques detzenats d'ans mas possedís desenant mercés a la poténcia dels calculators de capacitats nòvas. Aquò balha de possibilitats de desvolopament immensas dins de domènis divèrs, coma la santat, lo transpòrt, l'energia, l'agricultura, lo torisme o la cibersecuritat. Pr'aquò presenta de riscs. Las proposicions fachas uèi an per tòca d'afortir la posicion europèa coma la d'un còr d'excelléncia en IA, del laboratòri al mercat ; d'assegurar que l'IA en Euròpa respècte las nòstras valors e règlas ; e de mestrejar lo potencial de l'IA per l'utilizar al nivèl industrial. »

Las especificacions tecnicas propausadas lo 21 d'abril de 2021 son estadas acceptadas pels Estats membres lo 22.


Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.