rosetta06/08/14 - La sonda europèa Rosetta es arribada lo 6 d'agost de 2014 al prèp de la cometa Tchourioumov-Guerassimenko. Es pel moment a aproximativament 100 quilomètres.

Demorarà còsta un an, lo temps d'estudiar pel menut lo còrs celèst, massa de glaç e de polsa de 4 quilomètres sus 3,5.

Al programa :

  • se positionar en orbit (30 km) al torn de la cometa,
  • fin d'agost : determinacion del site d'aterratge pel robòt laboratòri Philae,
  • se sarrar del còrs (3 km) abans de mandar Philae sul sòl de la cometa - l'operacion es prevista pel 11 de novembre de 2014
  • prelevaments e analisas.

Rosetta puèi contunharà de seguir Tchouri dins son viatge. Las experiéncias menadas debrián permetre d'obténer d'informacions sul comportament de la cometa prèp del solelh.

Las operacions seràn pilotadas pel CNES de Tolosa. Lo projècte es bailejat per l'ESAEuropean Space Agency - [ligam ESA]


Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.