barroc-occitanLo site fabula.org presenta los comptes renduts del collòqui Tolosan del 2 d'octobre de 2015 sul barròc occitan. Presentacion :

A la fin dels ans 50, Robèrt Lafont apliquèt la categoria « barròc » a la producion literària en occitan dels sègles XVI e XVII.

Après diferents trabalhs realizats de 1960 e 1970, que permetèron de portar un agach nòu sus de tèxtes entrò aquí daissats de caires o mal compreses, Robèrt Lafont se consacrèt a d'autres domènis (lingüistica, literatura medievala, praximatica) e la nocion de « barròc occitan », difusada dins sos obratges pedagogics, faguèt pas l'objècte de nòvas recèrcas.

La jornada d'estudi organizada a l'Universitat Joan Jaurés de Tolosa, lo 2 d'octobre de 2015, permetèt de tornar sus la creacion d'aquela categoria d'istòria literària.

Tèxtes remosats per Gilles Couffignal e Jean-François Courouau amb la collaboracion de Cécile Noilhan, e publicats amb lo sosten de l’Universitat de Lausanne [aquí]


Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.