fablier-occitanLo site occitanica.eu presenta una nòta d'estudi sul libre de Prospèr Estieu Lo Fablièr occitan. Estampat en 1930 aquel libre recampa de fablas del mond entièr, traduchas en occitan. Segon occitanica, emai siá pas estat pensat aital, apareis coma una emanacion originala de l’idèa de « convivéncia » dins la literatura occitana de la debuta del sègle XX.

La nòta presenta lo libre e rapela la definicion que fa Alem Surre-Garcia de la nocion de convinvéncia :

«  L'art de viure ensems dins lo respècte de las diferéncias en tèrmes d'egalitat »

Prospèr Estieu (1860-1939) es una de las personalitats màgers de la renaissença occitana del sègle XX. Son activitat literària coma politica e militanta es ara considerada coma una de las primièras emanacions de l’occitanisme contemporanèu.

[legir la note sus occitanica.eu]


Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Rodin, una entrevista del magazine 'À Toulouse'

Ara, Rodin

Dins son edicion del mes de setembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo cantaire Rodin.

Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.