fablier-occitanLo site occitanica.eu presenta una nòta d'estudi sul libre de Prospèr Estieu Lo Fablièr occitan. Estampat en 1930 aquel libre recampa de fablas del mond entièr, traduchas en occitan. Segon occitanica, emai siá pas estat pensat aital, apareis coma una emanacion originala de l’idèa de « convivéncia » dins la literatura occitana de la debuta del sègle XX.

La nòta presenta lo libre e rapela la definicion que fa Alem Surre-Garcia de la nocion de convinvéncia :

«  L'art de viure ensems dins lo respècte de las diferéncias en tèrmes d'egalitat »

Prospèr Estieu (1860-1939) es una de las personalitats màgers de la renaissença occitana del sègle XX. Son activitat literària coma politica e militanta es ara considerada coma una de las primièras emanacions de l’occitanisme contemporanèu.

[legir la note sus occitanica.eu]


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.