fablier-occitanLo site occitanica.eu presenta una nòta d'estudi sul libre de Prospèr Estieu Lo Fablièr occitan. Estampat en 1930 aquel libre recampa de fablas del mond entièr, traduchas en occitan. Segon occitanica, emai siá pas estat pensat aital, apareis coma una emanacion originala de l’idèa de « convivéncia » dins la literatura occitana de la debuta del sègle XX.

La nòta presenta lo libre e rapela la definicion que fa Alem Surre-Garcia de la nocion de convinvéncia :

«  L'art de viure ensems dins lo respècte de las diferéncias en tèrmes d'egalitat »

Prospèr Estieu (1860-1939) es una de las personalitats màgers de la renaissença occitana del sègle XX. Son activitat literària coma politica e militanta es ara considerada coma una de las primièras emanacions de l’occitanisme contemporanèu.

[legir la note sus occitanica.eu]


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.