Dins sa revista à Toulouse d'octobre/novembre de 2017 la vila de Tolosa presentava, en occitan, una entrevista d'Alem Surre-Garcia. L'article :

« Tolosa foguèt totjorn dubèrta ».

Per melhorar la coesion sociala en vila, la Comuna de Tolosa se vòl apuejar sus las valors portadas per la cultura d’òc. Es lo plan Convivéncia. L’escrivan Alem Surre-Garcia nos detalha son contengut.

En qué la cultura occitana pòt fargar un ligam social a Tolosa ?

Dins la nòstra vila, coma dins d’autres territòris d’òc, a l’Edat-Mejana i aguèt una tentativa d’armonizacion entre diferentas religions que vivián al meteis endreit (i aviá de catolics, de musulmans, de josieus, de catars...). Se practicava la convivéncia, coma dins lo califat d’Al Andalus per la peninsula Iberica. E los escambis entre los dos costats dels Pirenèus èran nombroses. Ara lo problèma es que la populacion del Miègjorn de França, coma las populacions eissidas de las imigracions, coneisson pas lors istòrias. I a un voide de comblar, per faire veire que foguèrem totjorn ligats e dubèrts.

Cossí faretz per ensajar de « comblar lo voide » ?

I a mantun projècte, coma lo rendètz-vos del 30 de setembre : totis los Tolosans son convidats a venir cantar lo Se Canta ensems sul Capitòli. Sustot, tre la dintrada, farai d’intervencions dins los barris per presentar l’istòria de la nòvia del Mòro. La filha d’Eudon, duc d’Aquitània, maridèt au sègle VIII lo governador de Septimània, qu’èra un Berbèr. Aital se faguèt una aligança contra los Francs. Se parlarà tanben dels ligams qu’aguèt Occitània amb lo mond african o amb Espanha. E puèi en 2018, per lo temps fòrt occitan, d’autras accions culturalas s’integraràn dins aquel'dispositiu.

Mas, amai de la cultura, lo plan Convivéncia deu integrar l’accion sociala de la Vila...

La cultura es un mejan que nos permet de dintrar dins d’autres domènis. Dins lo contrat d’accions de la Comuna de 2015 a 2020, la convivéncia es inscrita coma objectiu per la vida dels barris. E sèm pas solets : Barcelona, Madrid e Lisbona menan ja una politica que pòrta lo meteis nom. Es una istòria del sud d’Euròpa que cal reprene per ne far coneisser las valors.


Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.