Dins sa revista à Toulouse d'octobre/novembre de 2017 la vila de Tolosa presentava, en occitan, una entrevista d'Alem Surre-Garcia. L'article :

« Tolosa foguèt totjorn dubèrta ».

Per melhorar la coesion sociala en vila, la Comuna de Tolosa se vòl apuejar sus las valors portadas per la cultura d’òc. Es lo plan Convivéncia. L’escrivan Alem Surre-Garcia nos detalha son contengut.

En qué la cultura occitana pòt fargar un ligam social a Tolosa ?

Dins la nòstra vila, coma dins d’autres territòris d’òc, a l’Edat-Mejana i aguèt una tentativa d’armonizacion entre diferentas religions que vivián al meteis endreit (i aviá de catolics, de musulmans, de josieus, de catars...). Se practicava la convivéncia, coma dins lo califat d’Al Andalus per la peninsula Iberica. E los escambis entre los dos costats dels Pirenèus èran nombroses. Ara lo problèma es que la populacion del Miègjorn de França, coma las populacions eissidas de las imigracions, coneisson pas lors istòrias. I a un voide de comblar, per faire veire que foguèrem totjorn ligats e dubèrts.

Cossí faretz per ensajar de « comblar lo voide » ?

I a mantun projècte, coma lo rendètz-vos del 30 de setembre : totis los Tolosans son convidats a venir cantar lo Se Canta ensems sul Capitòli. Sustot, tre la dintrada, farai d’intervencions dins los barris per presentar l’istòria de la nòvia del Mòro. La filha d’Eudon, duc d’Aquitània, maridèt au sègle VIII lo governador de Septimània, qu’èra un Berbèr. Aital se faguèt una aligança contra los Francs. Se parlarà tanben dels ligams qu’aguèt Occitània amb lo mond african o amb Espanha. E puèi en 2018, per lo temps fòrt occitan, d’autras accions culturalas s’integraràn dins aquel'dispositiu.

Mas, amai de la cultura, lo plan Convivéncia deu integrar l’accion sociala de la Vila...

La cultura es un mejan que nos permet de dintrar dins d’autres domènis. Dins lo contrat d’accions de la Comuna de 2015 a 2020, la convivéncia es inscrita coma objectiu per la vida dels barris. E sèm pas solets : Barcelona, Madrid e Lisbona menan ja una politica que pòrta lo meteis nom. Es una istòria del sud d’Euròpa que cal reprene per ne far coneisser las valors.


Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.