Dins sa revista à Toulouse d'octobre/novembre de 2017 la vila de Tolosa presentava, en occitan, una entrevista d'Alem Surre-Garcia. L'article :

« Tolosa foguèt totjorn dubèrta ».

Per melhorar la coesion sociala en vila, la Comuna de Tolosa se vòl apuejar sus las valors portadas per la cultura d’òc. Es lo plan Convivéncia. L’escrivan Alem Surre-Garcia nos detalha son contengut.

En qué la cultura occitana pòt fargar un ligam social a Tolosa ?

Dins la nòstra vila, coma dins d’autres territòris d’òc, a l’Edat-Mejana i aguèt una tentativa d’armonizacion entre diferentas religions que vivián al meteis endreit (i aviá de catolics, de musulmans, de josieus, de catars...). Se practicava la convivéncia, coma dins lo califat d’Al Andalus per la peninsula Iberica. E los escambis entre los dos costats dels Pirenèus èran nombroses. Ara lo problèma es que la populacion del Miègjorn de França, coma las populacions eissidas de las imigracions, coneisson pas lors istòrias. I a un voide de comblar, per faire veire que foguèrem totjorn ligats e dubèrts.

Cossí faretz per ensajar de « comblar lo voide » ?

I a mantun projècte, coma lo rendètz-vos del 30 de setembre : totis los Tolosans son convidats a venir cantar lo Se Canta ensems sul Capitòli. Sustot, tre la dintrada, farai d’intervencions dins los barris per presentar l’istòria de la nòvia del Mòro. La filha d’Eudon, duc d’Aquitània, maridèt au sègle VIII lo governador de Septimània, qu’èra un Berbèr. Aital se faguèt una aligança contra los Francs. Se parlarà tanben dels ligams qu’aguèt Occitània amb lo mond african o amb Espanha. E puèi en 2018, per lo temps fòrt occitan, d’autras accions culturalas s’integraràn dins aquel'dispositiu.

Mas, amai de la cultura, lo plan Convivéncia deu integrar l’accion sociala de la Vila...

La cultura es un mejan que nos permet de dintrar dins d’autres domènis. Dins lo contrat d’accions de la Comuna de 2015 a 2020, la convivéncia es inscrita coma objectiu per la vida dels barris. E sèm pas solets : Barcelona, Madrid e Lisbona menan ja una politica que pòrta lo meteis nom. Es una istòria del sud d’Euròpa que cal reprene per ne far coneisser las valors.


Sèrgi Viaule sul libre de Jules Cubaynes 'Camins de guèrra'

Camin de guèrra, Jules Cubaynes

Una critica de Sèrgi Viaule pareguda dins lo jornal La Setmana en 2018.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.