Dins sa revista à Toulouse d'octobre/novembre de 2017 la vila de Tolosa presentava, en occitan, una entrevista d'Alem Surre-Garcia. L'article :

« Tolosa foguèt totjorn dubèrta ».

Per melhorar la coesion sociala en vila, la Comuna de Tolosa se vòl apuejar sus las valors portadas per la cultura d’òc. Es lo plan Convivéncia. L’escrivan Alem Surre-Garcia nos detalha son contengut.

En qué la cultura occitana pòt fargar un ligam social a Tolosa ?

Dins la nòstra vila, coma dins d’autres territòris d’òc, a l’Edat-Mejana i aguèt una tentativa d’armonizacion entre diferentas religions que vivián al meteis endreit (i aviá de catolics, de musulmans, de josieus, de catars...). Se practicava la convivéncia, coma dins lo califat d’Al Andalus per la peninsula Iberica. E los escambis entre los dos costats dels Pirenèus èran nombroses. Ara lo problèma es que la populacion del Miègjorn de França, coma las populacions eissidas de las imigracions, coneisson pas lors istòrias. I a un voide de comblar, per faire veire que foguèrem totjorn ligats e dubèrts.

Cossí faretz per ensajar de « comblar lo voide » ?

I a mantun projècte, coma lo rendètz-vos del 30 de setembre : totis los Tolosans son convidats a venir cantar lo Se Canta ensems sul Capitòli. Sustot, tre la dintrada, farai d’intervencions dins los barris per presentar l’istòria de la nòvia del Mòro. La filha d’Eudon, duc d’Aquitània, maridèt au sègle VIII lo governador de Septimània, qu’èra un Berbèr. Aital se faguèt una aligança contra los Francs. Se parlarà tanben dels ligams qu’aguèt Occitània amb lo mond african o amb Espanha. E puèi en 2018, per lo temps fòrt occitan, d’autras accions culturalas s’integraràn dins aquel'dispositiu.

Mas, amai de la cultura, lo plan Convivéncia deu integrar l’accion sociala de la Vila...

La cultura es un mejan que nos permet de dintrar dins d’autres domènis. Dins lo contrat d’accions de la Comuna de 2015 a 2020, la convivéncia es inscrita coma objectiu per la vida dels barris. E sèm pas solets : Barcelona, Madrid e Lisbona menan ja una politica que pòrta lo meteis nom. Es una istòria del sud d’Euròpa que cal reprene per ne far coneisser las valors.


Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Publicacion : aprene l'occitan e promòure lo 'patrimòni'

Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud

Sortiguèt al mes de genièr de 2023 lo libre Apprendre l'occitan, promouvoir le 'patrimoine' de Gregoire Andreo Raynaud. Es estat publicat per L'Harmattan.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Vidèo : per una Fòrça culturala occitana

Per una fòrça culturala occitana

Collòqui del 25/11/17 a Narbona Region Occitània : per una fòrça culturala occitana. Las vidèos.