mars Del 18 al 20 de julhèt se debanarà a Rodés en Roergue lo festenal dich l'Estivada. Es organizat per la comuna de Rodés. Del dijòus al dissabte tres jorns d'animacions, de concèrts, d'encontres, d'espectacles, de bals...

 


Presentacion del cònse, Christian Teyssèdre

Dempuèi sa creacion en 1995, l’Estivada fa lum sus las esteticas artisticas e culturalas occitanas mai que nombrosas. Coma volèm durbir lo festival a d’autras culturas regionalas implantadas fòrtament dins lor territòri, ongan convidam la cultura bretona.

Implantada fèrme al còr d’Occitània, l’Estivada, son tres jorns de concèrts, de conferéncias, de pèças de teatre, de cinèma dins la Vila tota, mas es tanben un brave rencontre entre totas las energias localas del terrador. Servicis municipals, associacions, actors culturals, restaurators... totes, se recampan per vos prepausar un festival qualitadós, ensenha estivala de la cultura occitana.

Ongan, en 2019, avèm l’astre de durbir lo festenal lo dijòus 18 de julhet, amb Alan Stivell e sas musicas plan conegudas de totas e de totes.

Vòli mercejar totes los actors que se son investits per l’Estivada de 2019 que serà un còp de mai, ne soi solide, una brava capitada.

Vos convidi amb grand plaser, a descobrir aquel programa que testimònia del vam cultural de la nòstra vila e del nòstre territòri.

 

Programa


Dijòus 18 de julhet


15h00 - Teatre pels dròlles - Ostal dels Joves e de la Cultura

Kakaw* – Strollad la Obra – Doas vielhòtas vivián endacòm en America latina, tot en bas de la montanha. Èran talament vièlhas, vièlhas que vièlhas, que disián al vilatge que la luna las aviá fachas, del temps ont las plantas e las bèstias foguèron faches quand la tèrra èra encara vèrja. Un jorn, lo vilatge es atacat per una malautiá que menaça las tradicions, fa los païsans d’esclaus e enebís als abitants de manjar lo chocolat que fabrican alara qu’es la fòrça vitala del pòble. A aquelas vielhòtas que son gardianas del secret de l’equilibri, lor va caler far pròva de coratge per garir lo vilatge...

Kakaw vos mena dins l’univèrs de l’America Latina per fin de tornar veire l’istòria del chocolat, de son utilizacion tradicionala fins a la consomacion mondiala d’uèi. Lengas : breton, francés, maya-tsotsil e espanhòl.

* produch fabricat en Bretanha

16h00 - Poesia - Archius departamentals

AraAra, es aquel temps partejat, dins l’intimitat. Es un espectacle de causas pichonas, son los mots diches tant qu’es encara possible.

Sus de melodias loserianas, lo tèxt de Rodín Kaufmann (poesia dicha, bóstia a ritme, sampler), epopèa poetica, se vestís en temps real d’imatges reculhits e fabricats per Klara Gaï (improvizacion visuala, retro-projeccion, diapositivas). La votz simpla e despolhada del poèta i ditz l’amor, la distància, lo languiment que sorgisson al mitan dels sons estridents o organics del dispositiu d’Iris Kaufmann (objèctes sonòrs, arquièrs, magnetofòns a banda).

Produch per FeM collectiu, co-produch per Scènes Croisées de Lozère e lo CIRDOC - Institut occitan de cultura.

16h30 - Passa carrièra sonòr - Esplanada dels Rutènas

Lengadòc Bodega Ensemble – Lo Lengadòc Bodega Ensemble, es la resulta d'encontres e d’escambis entre musicaires tradicionals d’un malhum d’un quinzenat de personas de Tolosa a Montpelhièr, manejats per l’associacion Brancaleone. Son mai qu’acostumats a las fèstas e manifestacions dels quartièrs urbans, e tanplan a las expedicions pel campèstre a l’escasença de fièiras, aubadas e passa carrièiras. Las còlas passa-pertot apareisson al son de la bodèga, la cornamusa occitana mai animala de totas, del graile l’autbòi dels Monts de Lacauna, del pifre, del banjò e dels tambors.

Festivas o mai prigondas, sovent dancivolas, las musicas lengadocianas de la Montanha Negra, del Lauragés e del País de Seta venon de collectatges, e se mesclan al public en relacion dirècta : una reapropriacion de memòrias popularas per festejar e bolegar amassa !

17h00 - Inauguracion del festival - Esplanada dels Rutènas

18h00 - Dança - Scèna Balèti

Zonk – Una musica al còp festiva, eleganta e d’aise dins sas raiças. Dempuèi 2009, los musicians de Zonk an una passion comuna per la musica tradicionala, bretona o irlandesa. Un brave vam per la dança amb un son original al dintre del païsatge musical breton ! Violon, acordeon acompanhats per un pianò inspirat dels Ceili Band irlandeses e colorat de jazz. Lo piston maneja lo tot e nos mena a un swing que desrevelha los pès mai atupits e congosta las aurelhas mai exigentas ! Un timbre original, mai colorat qu’una bóstia de Caran d’Ache mas als sons talament mesclats que sabèm pas quora Thelonious Monk a rencontradas las sòrres Goadec...

19h00 - Passa carrièra sonòr - Espaci restauracion

Lengadòc Bodega Ensemble

20h30 - Concèrt - Granda scèna

Alan Stivell – Coma la pèira levada, Bretanha es lo centre del mond d’Alan Stivell. Mas lo mond enròda la pèira plantada.

Referéncia indefugibla de la musica celtica e bretona, Alan Stivell s’es totjorn produsit un pauc pertot, entre Bretanha, França, Euròpa e a l’internacional. Coma utiliza las lengas bretona, francesa e anglesa, que son nivèl musical es excellent e que sa produccion es plan divèrsa, es un artista reconegut al còp localament e mondialament. Ven a l’Estivada amb plaser per i far çò que fa de melhor, popularizar la musica celtica amb sa arpa, e téisser de ligams amb las autras culturas e mai que mai l’occitan. Cantoral de la complementaritat indispensabla entre tradicion e modernitat, cantoral del mestissatge (mescladís) musical e cultural, plan solide qu’Alan Stivell, sa arpa electrica e sas cançons cultas van encantar la granda scèna de l’Estivada.

Los escolans de la calandreta, de las classas bilingüas de Cambon-Montelh e del Conservatòri departamental de l’Avairon durbiràn la serada. Cantaràn Tri Martolod cançon mai que coneguda de la cultura bretona, popularizada per Alan Stivell.

22h00 - Concèrt - Granda scèna

Digresk – A l’ostal musical de Digresk, la pòrta es totjorn dubèrta ! Dignes representants del Celtic Electro Rock, los Digresk mesclan totes los estiles e totas las tendéncias sus la scèna de l’Estivada. Los tèmas tradicionals rencontran un còp l’electrò, un còp los riffs ròcks. Arriban del país de Rennas e impausan un estile festiu, plen de vam, especiat e colorat. Mai de nhac, mai de vam, mai de gost fan que lor energia passa al public. Es la « tradrock’ntrance » que lor es pròpria.

Digresk es tanben e benlèu mai que tot una musica a dançar de Bretanha nauta e bassa. Daissatz-vos prene per un viatge sens a priòri e dintratz dins la dança !

23h30 - Concèrt - Granda scèna

Los Naufragièrs – Après 32 ans de trabalh, 8 albums estudiò, 2 albums live, 2 compilacions e mai de 2 000 concèrts a travèrs França, Canadà, Soïssa e Irlanda, los Naufragièrs polsan pas jamai coma un vent de la puèja que bufa per las nívols. Ongan passan per l’Estivada. Dempuèi totjorn, Spi, ex-cantaire d’OTH, grop menaire de la scèna rock de las annadas 80, a sauput mesclar sas raiças bretonas e lo ròck lo mai blos. Tanlèu escotar, podèm sentir lo camin musical de Spi e de sa banda. Las compausicions sortisson de l’estile del mòtle qu’ensarra l’artista. Susprenon, fan que lo mond son un pauc perduts e escometon los prejutjats de los qu’an una cultura musicala tròp destrecha. Las influéncias venon de tot caire.

E puèi, i a la mar plan solide, o puslèu l’imaginari de la mar, perque los Naufragièrs son pas un grop de cants de marins, mas de cants d’aventuras umanas. Cançons après cançons, podèm descobrir la pluma messatgièra portaira de libertat. Sentissèm la recèrca de l’èsser descondicionat aganit de candetat, poetic e subversiu, amb qualques tocas de necitge d’enfant salvatge que refusa la corrupcion de l’anma. L’entrevescament de totas aquelas influéncias balha al grop una maduretat que fa d’eles un grop impossible a claure dins una casa del païsatge del rock francés popular e revendicat coma tal.

 


Divendres 19 de julhet


10h30 - Cinèma - CGR Cinèma

Roots Tour de Claudi Sicre (1 ora) – Multilingüe e quitament en occitan, jostitolat en francés. Roots Tour foguèt creat pel festenal Peuples et musiques au cinéma organizat per Escambiar. Aquela tièra de filmòts es un torn del mond de tradicions musicalas autenticas o eventualas : de suspresas a cada minuta, vengudas dels confinhs de pertot e quitament d’Occitània.

11h00 - Cinèma - CGR Cinèma

OK-OC Osages - Occitania (43’) – Un film concebut per Claudi Sicre e montat per Mukaddas Mijit, 2018, USA/France - (VO anglés/francés/occitan).

Estranha l’istòria d’aqueles Indians Osages que se pèrdon en France al sègle XIX e qu’arriban en Carcin arrenduts a dicha de rebalar. L’arquevesque de Montalban organiza una collècta per lor pagar los tiquets de retorn. Aquela istòria la se transmeton de generacion en generacion. En 1989, qualques Montalbaneses, que coneisson tanben l’istòria, contactan la tribú. Dempuèi aquel moment i aurà d’escambis, de viatges, de donacions de tèrras, van quilhar de pèiras, van organizar de fèstas e musicas, dins l’encastre de l’associacion OK-OC. Lo film celèbra aqueles moments e daissa veire, de còps, qualques imatges-sons de la musica, de las danças e de las fèstas osajas.

14h30 - Concèrt - MJC

La Trilogia de Dante / la Montanha del Purgatòri – La Camera Delle Lacrime – Fa 700 ans, Dante Alighieri (1265-1321) escriviá la Divina Comedia (Infèrn, Purgatòri, Paradís). Dante escriguèt en toscan una òbra majora de la literatura, saique una de las pus notablas del periòde medieval e aquela lenga venguèt lenga d’Itàlia de mercés la celebritat de l’òbra.

Al centre de la Divina Comedia lo Purgatòri es un espaci transitòri entre lo blòc de glaça ont Lucifèr es claus e las flamas del paradís terrèstre que, coma una pòrta de lum, marca la dintrada cap als òrbes. Lo Purgatòri es una creacion poetica de Dante que se presenta coma una montanha nauta sortida d’un ocean desconegut, e que permet d’arribar al Paradís terrèstre e puèi de montar cap als dètz cèls que menon a l’Empirèu. Aqueles cèls forman lo teatre del Paradís. S’ausís una musica tot lo temps de la pojada del mont. Las anmas sul camin de la penedença cantan per se purificar e los àngels prègan a nauta votz per anonciar l’expiacion dels pecats. Dante s’arrapa a la montanha del Purgatòri, e i ausís d’imnes, de cantics e de psalmes de la liturgia catolica e tanben de cants dels trobadors.

15h00 - Conte - Salon dels editors (espaci lectura)

Lo Canton dels Pichons (Programacion pels enfants) – Daissatz-vos contar d’istòrias legidas a nauta-votz per Melissanda del Centre Cultural Occitan del Roergue.

16h00 - Poesia en musica - Archius departamentals

Per totes los camins - Recital Muriel Batbie Castell – Aquel recital poetic pren per punt de despart l’obratge Florilège poétique des Langues de France (alsacien, basque, breton, catalan, corse, occitan), primièra granda antologia poetica consacrada a las lengas de França (Ed. Le Bord de l’Eau, direccion M-J.Verny e N.Paganelli, 2019).

Muriel Batbie Castell i explòra totas las possibilitats al fial d’una passejada de tria, vertadièra proesa vocala e lingüistica qu’alterna los cants a capella e las lecturas poeticas en sièis lengas, lo tot bastit dins una trama de raconte de viatge.

17h00 - Teatre - Scèna Jardin

Medelha-Cia Sòmis del 22 de Mars – D’après l’òbra de Max Rouquette : Medelha, reina dels carracos se tròba abandonada per Jason que causís de tornar dins los aurs e dins la riquesa. Es dins la version sens musica que vos prepausam de (tornar) descobrir aquela creacion, presentada en mitan urban, concebuda per èsser jogada defòra, dins lo bruch de l’entorn.

Aquela adaptacion de la pèça de Max Roqueta tòrna presentar lo mite per questionar la talvera, la licéncia, los limits entre umanitat e civilizacion dins una lenga rica e que raja.

17h15 - Inauguracion Esplanada Juliana Séguret - Calelhon

Espaci Restauracion – Juliana Fraysse nasquèt a Privezac (Avairon) en 1891. Mèstra d’escòla, ensenhaira a l’Escòla Normala de Rodés, se maridèt amb Eugèni Séguret. Poetessa de lenga dòc, jos l’escais Calelhon, apartenguèt al Felibritge e fondèt lo Grelh Roergàs (escòla felibrenca e ostal d’edicion). Moriguèt a Nuças en 1981 (Avairon).

18h00 - Aperitiu literari - Salon dels editors

Venètz descobrir l’actualitat de l’edicion occitana. En mai dels Aperitius literaris de fin de jornada que son d’ara enlà indefugibles, lo CIRDOC e los editors occitans vos prepausan aquesta annada doas vespradas de rencontres amb los autors e de cesilhas de dedicàcias. Programa detalhat disponible sus : fabrica.occitanica.eu e pendent lo festival, sus l’espaci editor.

18h00 - Dança - Scèna Balèti

Castanha e Vinovèl – Castanha e Vinovèl, duo de musicaires besieirencs creat en 2007. Van quèrre las cançons e las musicas a dançar dins lo repertòri tradicional occitan. Vièla de ròda, acordeon, cants e ritmes se mesclan per sortir un son tipic del bal popular. Castanha e Vinovèl convidan lo mond, joves e vièlhs, a dançar amassa.

19h00 - Passa carrièra sonòr - Espaci restauracion

Aqueles – Dins un primièr temps conectat al fial de las cançons tradicionalas, Aqueles cambièt d’orientacion al contact de las cançons lengadocianas de l’entre-doas guèrras, repertòri variat, vertadièra expression resconduda d’un passat pròchi mas latent. Es aquela proximitat qu’agradèt al grop. Aquelas cançons permeton de tornar far sortir l’èime d’aquel temps passat. I podèm tornar descobrir la vitalitat d’una cultura e d’una lenga que s’amusa al centre de l’aventura umana e aquò nos pertòca, luènh dels clichats regionalistas.

Es doncas amb un grand plaser que los tres cantaires cabussan dins aquel imatge musical dels païses d’òc, e li fan passar lo vielhum passeïsta. E la servisson a un public totjorn mai afogat dempuèi 2010. Lo trio vocal Aqueles se servís de las cançons dels vilatges lengadocians al temps dich de la belle époque. En costume del dimenge e canotièr, cantan aquelas musica e lor balhan una vida novèla. E de vida, n’i a dins aquelas istorietas cantadas. D’Amor, de flors, de vinha e de vin, de passejadas a bicicleta e lo despartir del dimenge al Mazet. Mas tanben d’argent mal ganhat, de cocuts, e la guèrra a las Americas....

Es tot l’imaginari lengadocian de l’entre-doas guèrras que sortís d’aquelas cançons. Plan conservadas dins lors melodias originalas fan partida integranta del repertòri del trio Aqueles que s’atala a las ofrir al public de uèi.

21h00 - Concèrt - Granda scèna

La Beluga – Del Trobar al Slam. Del pet, del truc, s’aluca la Beluga ! Aquel truc, pet, es lo rencontre de la musica anciana amb la musica electrò. Aquela beluga, La Beluga la vos servís plena de nhac, de vam e d’estrambòrd. Coma s’èretz a vos caufar al fuòc de lenha o a fintar los pets d’un fuòc d’artifici. Podètz imaginar çò que volètz amb La Beluga, mas es lo fuòc que las trobairitz nos transmeton dins lors tèxtes, poesias occitanas arderosas de revendicacions d’una actualitat de pas creire.

Aqueles poèmas tròban lors ressons poetics eslamats en francés e son esclairats per la musica autentica e novatritz del grop, gardian d’aquel fuòc que sordrà duscas sus la scèna de l’Estivada per asondar las aurelhas e los còrs.

22h30 - Concèrt - Granda scèna

Feràmia – La bèstia que canta en occitan. « Una cultura es plan mòrta quand la defendèm puslèu que de l’inventar ». Feràmia se revendica d’aquela pensada de P. Veyne. Feràmia canta en occitan mas se fa pas conservator de musèu. Es la prosodia de la lenga e l’univèrs mental que carreja que motivèt aquela causida.

Se de tròces nombroses venon del patrimòni literari occitan (adaptacions de poèmas de Robèrt Lafont, Leon Cordes...), la tòca es de menar aquela lenga, plan viva dins los gènas del grop, cap a de territòris sonòrs novèls. Musica en occitan, e non musica occitana, lo quintet fa d’aquela lenga un instrument coma los autres. Es la meteissa causa per l’imaginari occitan e tanplan son bestiari fantastic. Amb Feràmia, la Tarasca, monstre ibride que se ditz en Provença que foguèt domdada a còp d’esparsor, reganha e partís per sa pròpria crosada que la menarà fins a la còsta d’Urugüai, ont rencontrarà los tambors del Candombe. E d’aquel temps lo Drac, diable occitan, es sortit de l’estable e vos farà qualques torns a l’Estivada.

00h00 - Concèrt - Granda scèna

Dje Baleti – Lo trio tolosenc marida los riffs chamanics de l’espina, instrument niçard redescobèrt per Jerémias Couraut, als ritmes châabis, a la tarentèla o al highlife, dins una transa fusionala furuosament primitiva. Un mescladís detonant que durbís una dralha a una experiença musicala inedicha, vertadièra palanqueta entre Nòrd e Sud de la Mediterranèa. Lo trio DjéBalèti cambavira los rapòrts scèna-public : un capvira tot que data pas d’ièr ! Las de l’anonimat d’usatge dins los concèrts, d’aquela societat de consomacion que càmbia tot ciutadan en espectator passiu e que bada per esperar la « becada » culturala, Jerémias organiza, dempuèi la fin de las annadas 1990, de balètis enfuocats que faràn la pontannada mai polida de la sala tolosenca La Dynamo.

Entre concèrts, bals e carnavals, avètz aquí autant de moviments catartics, per se liberar de las pressions de la societat e ensajar un biais plan melhor de viure amassa !

 


Dissabte 20 de julhet


10h30 - Cinèma - CGR Cinèma

Escodre (6’) – Estiu de 1945 : sègas, escodre a Gotrens. Lo ser, fèsta dels ventres e dels còrs. Acordeons, cabretas, borrèias. « Picadas » o pas. Jòrdi Rouquier filma. Es Farrebique. Annadas 80 : Rouquier descanta : es Biquefarre. Campèstres a la revèrs jols tustals del Progrès. « Fin dels païsans » dels sociològues. Crisi de la cultura rurala. Borrèias, acordeons e cabretas placardizats coma folclòre.

Estiu de 2019, Escodre, video-dança, suggerís mai non ditz e crèa una autentica fusion entre dança ancestrala e coregrafia contemporanèa. Baste de far se sarrar, de recompausar, segon una estetica de d’uèi, los ritmes de tres tempses, las figuras dels còrs e las pulsions de las voses en jòia de dançar. Escodre escenariza aquela permanéncia de l’emocion e del plaser, fàcia a una beutat intemporala, tot aquò vist pels uèlhs d’un dròlle, encantats tan ara coma un còp èra, per l’ebriesa d’una comunion de la musica e dels passes. Roger Béteille.

10h40 - Cinèma - CGR Cinèma

Sounder (1 ora 44’) – Martin Ritt, Estats-Units, 1972. 105 mn. (V.O. anglesa sos-titolada en occitan - còla a l’entorn de Marie-Pierre Vernières - et en français par Yves Bigot : sos-titolatges realizats per Pòbles e Musicas al Cinèma amb d’ajudas de la Comuna de Tolosa e de la region Miègjorn-Pirenèus).

En 1933, en plena crisi economica al mièg de la Loisiana prigonda, una familha negra mena una vida de misèria. Un còp lo paire claus en preson per aver raubat de qué noirir la familha, la maire, los tres dròlles e lo can Sounder se’n veson per subreviure. L’ainat es cargat de partir far la visita al paire ; lo viatge es coma una odissèa que li farà descobrir un autre mond...

Militant mai qu’engatjat, lo realisator Martin Ritt pintra aicí una fresca sociala que nos toca e que, coma pels autres filmes, questiona la plaça dels blancs e dels negres dins la societat. Nomat als Oscars dins las categorias de melhor filme, melhors actor e actritz e melhor scenari, aquel filme val tanben per l’omnipreséncia de la musica blues de Taj Mahal, fraire de la cantaira Carole Fredericks, premiat mai d’un còp amb lo trentenat d’albums de blues contemporanèu e a l’iniciativa de collaboracions nombrosas amb los pus grands coma Ry Cooder per exemple.

14h30 - Teatre - MJC

Zo... Mai ! – Clamenç – Espectacle d’umor en occitan. Un òme sol en scèna. Maliciós, trufandièr que passa l’actualitat al fial de sas analisis picanhièiras. O regretaretz pas ! Far un ventral de rire a pas jamai fach de mal a degun !

15h00 - Jòcs - Salon dels editors (espaci jòcs)

Programacion dròlles : Lo Canton dels Pichons – Melissanda vos espèra per jogar en occitan ! Jòcs pels pichonèls, jòcs de construccion, jòcs de societat... Un espaci per jogar en familha !

16h00 - Lectura teatrala - Archius departamentals

La Mobila Companhiá – D’una paraula l’autra, una traversada bilingüa de l’òbra de Marcela Delpastre - Sylvie Beaujard e Terèsa Pambrun.

Poèmas, memòrias, novèlas, contes, cronicas, bestiaris, en francés o en occitan... Marcela Delpastra arrestèt pas jamai d’escriure. Cada jorn, al temps ont l’escritura veniá, sortissiá son quasernet a espirala de sa pòcha. Alara lo trabalh de la tèrra, o lo vedèl, podián esperar... Cabussava dins sos milièrs de paginas de l’escritura ciselada, poetica, sensuala.

D’una paraula l’autra percor aqueles camins. Una lectura per ausir la sensibilitat, la fòrça, la poesia de la paraula de Marcela Delpastre.

17h00 - Ajustas poeticas - Scèna Jardin

Los Novèls Cantadors – A la fin de las annadas 70 Claudi Sicre descobrís los tençons, e vei aquí l’ocasion de renovelar la cançon occitana e de sensibilizar un public nombrós. Mas improvizar en public e en occitan s’improviza pas, justament, cal de trabalh, e l’ajuda de coneisseire de tria de la literatura occitana. Cal tanben una musica viva. Al Nòrd del Brasil, en 1982, Claudi Sicre descobrís una forma actuala d’aquelas ajustas, inspiradas en partida de las dels trobadors medievals. Mas es una autra forma de cançons alternadas que trabalharà (la metrà al punt coma musician del contaire Padena) que ne sortiràn pus tard los Fabulous Trobadors.

Mas vòl tanben promòure una forma pus melodica, e cercarà un brieu de musicians interessats e fin finala trabalharà amb lo fraire. Lo grop dels Novèls Cantadors es creat. Per l’Estivada de 2018, Francís Cabrel canta amb Claudi e Patric Sicre. Ongan los Novèls Cantadors se faràn veire e ausir pel primièr còp sus scèna.

18h00 - Aperitiu literari - Salon dels editors

Venètz descobrir l’actualitat de l’edicion occitana. En mai dels Aperitius literaris de fin de jornada que son d’ara enlà indefugibles, lo CIRDOC e los editors occitans vos prepausan aquesta annada doas vespradas de rencontres amb los autors e de cesilhas de dedicàcias. Programa detalhat disponible sus : fabrica.occitanica.eu e pendent lo festival, sus l’espaci editor.

18h00 - Dança - Scène Balèti

Aborigénious Jogadors Del Carcin-Roergue – A la crosada de Carcin e de Roergue, lo país de Sant Antonin e la clusa d’Avairon son lo « terrador » d’aquel grop, de son repertòri e de son accion. Abans tota causa es un grop de bal de danças ancianas, reviscoladas o reinventadas. Non pas danças de cort, mas danças païsanas salvatjas, « primitivas », ont i mestrajavan jòia, jòc, improvizacion liura e creacion descabestrada. Danças del mond dels bòsques e de las forèstes, de las ribièiras, dels masatges, e que aristocratas e borgeses aimavan de s’i mesclar, de rescondons, per s’i acocarrir e far un ventral de rire. I trobarem caròlas (rondas) medievalas, trantòlhas, tarandòlas (aujòlas de la farandòla), borrèias, e un curiós jòc dançat dos per dos.

19h00 - Passa carrièra - Espaci restauracion

La Diana Roergata – La Diana Roergata es una banda avaironesa al repertòri (g)astronomic : confit de reggae, funk aligòt-salcissa, sopa dels Balkans, e autres disco garnits son al menut de la formacion. Lo quinzenat de bocafinas amatrices que ne fan partida son totes de passionats de coires de totas formas, de percussions e d’instruments armonics per far bolegar los caps e picar los pès.

21h00 - Concèrt - Granda Scèna

Breishtivada – Una creacion Estivada per un rencontre inedich entre Occitania e Bretanha. Prenètz tres gropes que an 20 ans, dos sortits d’Occitània e un de Bretanha, fasètz mesclar tot aquò pel breish (« masc ») dins un pairòl e auretz una potinga a vos’n lecar los pòts, gaudir las aurelhas e alisar l’èime, e auretz pas qu’una enveja, d’i tornar. Quand lo dub se mescla al rock e al ska per menar lo public descobrir doas lengas e doas culturas, serà impossible d’oblidar aquela serada.

A l’Estivada d’ongan, Mauresca Fracàs Dub (OC), Mask Ha Gazh (BREIZH) e Goulamas’K (OC) an relevada l’escomesa de se mesclar per nos far cantar, dançar e mai que mai sautar... Auretz pas que de bufar al fuòc jol pairòl !!

Primièr ingredient : Mauresca Fracàs Dub (OC) – Cal festejar los 20 ans ! Los Mauresca son totjorn aquí : fòrts de lor istòria, implantats coma jamai, aicí, mas ja endacòm mai. Totjorn prèstes, sens engana, vertadièrs, pausan lo son lor. Las valisas plenas de rimas, de maquinas e de pòrtavoses&nbp;: desbarcan amb de potingas contra lo tristum, que per eles, a cada còp : « la musica es una medecina » ! Amb eles, son d’amics que venon a l’Estivada e que pòrtan dins la saca totes los ingredients indispensables de l’Occitania liura e salvatja per fargar la recèpta unica que fregina dins lo pairòl de la Breishtivada.

Segond ingredient : Mask Ha Gazh (BREIZH) – Eles tanben an 20 ans e pòrtan la pròva que 20 ans es lo temps mai polit de la vida. Son portats pel vent que ven de l’ocean, lo vent que bufa sus la Bretanha que raja dins lor sang. Aquela Bretanha dels pòrts e dels estanquets, del campèstre e de las landas e mai que mai la d’aquel èime festiu de las nuèches sens fin... Quand javatan s’alassan pas e blacan pas jamai. Fan sonar flaütas e bombardas a la mòda nòva, e fan tindar las guitarras e petar los culhièrs e los esclòps. A l’Estivada venon en país amic, e la salça del pairòl va prene e vos menar per de camins de Bretanha ont es un plaser d’i se pèrdre.

Tresen ingredient : Goulamas’K (OC) – En 20 ans, Goulamas’K a plan viatjat. Pels camins an sauput trobar d’escasenças de refortir un percors militant e de solidas conviccions socialas. Mas sus scèna, es una foliá e un vam de pas creire que nos permet d’adocir los malastres del mond amb lors mots. Son mai que d’amics per l’Estivada. Podèm benlèu pensar que son los bruèisses d’aquela istòria unica quand fan tombar un pauc de polsa de lor anma occitana e de lor dolça foliá al dessús del pairòl per rendre lo tot prèst a petar !

 


Del 18 a 20 de julhet de 2019


Exposicion – Hall dels Archius departamentals

Marcela e Anjela son doas poetessas del sègle XX, l’una occitana, l’autra bretona, que partejan lo meteis combat : escriure dins lors lengas mairalas. Marcela Delpastre, agricultritz en Lemosin, se passeja pas jamai sens son gredon negre e un quasèrn. Son primièr poèma en occitan La Lenga que tant me platz publicat en 1964. Es a la meteissa epòca que la bretona Anjela Duval publica dins la revista Ar Bed Keltick son primièr tèxte.

L’exposicion vos convida a descobrir l’òbra e la vida d’aquelas doas figuras femeninas de la poesia contemporanèa.

 

[legir lo programa complet]


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)